Conceptes Clau de la Sociolingüística Catalana: Bilingüisme i Normalització
Conceptes Clau de la Sociolingüística Catalana
Tipus de Bilingüisme i Conflicte Lingüístic
El camp de la sociolingüística catalana aborda diverses situacions i conceptes fonamentals per entendre l'evolució i l'estat actual de la llengua.
Bilingüisme
- Bilingüisme individual: És l'ús altern de dues llengües per part d'una persona.
- Bilingüisme social: Es refereix a l'ús altern de dues llengües per part d'un grup social.
- Bilingüisme territorial: El trobem en un territori dividit en dues zones perfectament delimitades, cadascuna amb llengua pròpia.
- Bilingüisme passiu: És aquella situació en què dos interlocutors es comuniquen utilitzant dues llengües sense que cap dels dos abandoni la pròpia, perquè ambdós entenen un i altre idioma. Aquesta situació es dona molt en el nostre territori.
Conflicte i Substitució Lingüística
- Conflicte lingüístic: És quan dues llengües competeixen per un territori per assolir els àmbits d'ús i les funcions d'una altra, i provoca el desplaçament total o parcial d'aquesta.
- Substitució lingüística: Es produeix quan els parlants d'una llengua l'abandonen per parlar la llengua de la comunitat dominant.
Normalitat Lingüística
La normalitat lingüística és la situació d'una comunitat que compta amb un idioma que la cohesiona i que compleix totes les funcions instrumentals. És, doncs, el contrari del concepte de minorització.
La Normalització Lingüística: Procés i Objectius
La normalització lingüística és el procés sociocultural a través del qual una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, i accedeix a àmbits d'ús fins aleshores reservats a una altra llengua. Mitjançant la normalització lingüística, s'arriba a la normalitat (explicada anteriorment).
Factors Clau de la Normalització
Aquest procés depèn de tres punts clau:
- Voluntat política dels governants: Han de canviar la legislació per tal de fer oficial la llengua minoritzada.
- Redreçament social: Vèncer l'autoodi. Recuperar l'orgull per la llengua pròpia és fonamental. Els responsables polítics de la normalització han de situar-se a l'avantguarda.
- Recolçament dels immigrants: Els nouvinguts no han de veure en la normalització un atac als seus drets lingüístics. Assimilar la llengua del país ajuda a formar-ne part, a estimar-lo i a sentir-se a gust, alliberant-se dels prejudicis.
Objectius de la Normalització
La normalització lingüística pretén:
- Augmentar el nombre de parlants.
- Augmentar la freqüència d'ús de la llengua.
- Depurar àmbits d'ús.
- Establir normes d'ús favorables a la llengua minoritzada.
Etapes de la Normalització Lingüística
La normalització lingüística es desenvolupa a través de quatre etapes fonamentals:
Estandardització
És la promoció d'una varietat de la llengua per a tota una comunitat lingüística com a norma supradialectal.
Normativització
És el procés d'elaboració de normes lingüístiques explícites. El concepte de normativització fa referència a la fixació de la norma lingüística que permet la construcció d'una variant estàndard que faci la llengua apta per als usos formals i públics. Així, la normativització és el pas previ a la normalització.
Planificació Lingüística
Acció de govern encaminada a l'elaboració conscient i la intervenció sobre els fets lingüístics. És un dels instruments de la normalització perquè vetlla per la difusió i l'aplicació de les normes lingüístiques en l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
Política Lingüística
És la construcció d'un marc legal de l'idioma. La normalització és conseqüència d'una política lingüística.
La Reforma de la Llengua Catalana al Segle XX
Campanya de l'Avenç
La normalització de la llengua catalana a finals del segle XIX i principis del XX va ensopegar amb els problemes següents:
- Prohibició de la llengua en els usos públics i acadèmics.
- Manca d'una autoritat científica amb el carisma necessari per aglutinar els escriptors a l'entorn d'un model unificat de llengua.
- Manca d'una institució cultural.
- Absència d'una institució política amb el poder econòmic suficient per finançar els esforços normativitzadors.
A través de la campanya de l'Avenç, Pompeu Fabra va impulsar una reforma ortogràfica que cercava fer del català un vehicle apte per a totes les necessitats comunicatives. Els seus objectius principals eren: modernitzar la llengua i unificar les postures culta i populista.
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és l'organisme que regula l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i territoris de parla catalana. Tenia l'objectiu fonamental de normativitzar la llengua.
Figures Clau en la Normativització del Català
Criteris de la Reforma Fabriana
La reforma impulsada per Pompeu Fabra es basava en els següents criteris:
- El respecte per l'etimologia, amb el coneixement de les lleis de l'evolució de la llengua i de la història de les altres llengües literàries.
- El respecte per la tradició literària medieval, mitjançant el coneixement de la llengua antiga.
- La pronunciació real dels dialectes actuals per descobrir i solucionar les desviacions sofertes per la llengua durant els segles de decadència cultural.
- L'harmonia amb les altres llengües europees per tenir solucions idiomàtiques semblants.
Antoni Maria Alcover i el Diccionari
L'interès d'Antoni Maria Alcover per la llengua i la cultura popular el dugué a recollir contes de gran riquesa lingüística, com l'Aplec de rondalles mallorquines. La recopilació de cançons i rondalles va suposar l'inventari d'un gran nombre de paraules arcaiques i dialectals que no estaven dins cap diccionari. Així va sorgir la idea de fer un diccionari amb materials recollits de primera mà. El seu diccionari no havia de ser local ni regional, sinó nacional, i volgué que no fos únicament dialectològic, sinó també històric, amb documentació literària. Així es va crear el monumental Diccionari Català-Valencià-Balear.