Conceptes fonamentals d'antropologia filosòfica
Definir conceptes clau
- Etologia: Ciència que estudia el comportament dels animals en estat natural.
- Substància: Descartes la va definir com una cosa que existeix de tal manera que no necessita cap altra cosa (existeix independentment).
- Gregarisme: Tendència a ajuntar-se en grup, identificant-s'hi i actuant conforme a la majoria.
- Monisme: L'ésser humà està compost per una sola substància, un únic element, un únic principi. N'hi ha dues: materialisme i espiritualisme.
- Dualisme: Teoria antropològica que sosté que l'ésser humà està compost per dues substàncies independents (una material i l'altra espiritual).
- Materialisme: L'ésser humà està compost d'una sola substància material; més concretament, l'home és una màquina.
- Espiritualisme: Branca del monisme que creu que l'ésser humà està format per una sola substància immaterial (ànima).
- Monisme materialista: Defensa que l'home és un ésser físic i material. Tota realitat és un compost material fruit de la unió d'àtoms. Per això, l'ésser humà és pura matèria i, per tant, no existeix la immortalitat de l'ànima.
- Monisme espiritualista: Oposat a l'anterior, defensa que l'home és solament esperit. Afirma que tot el que és real és mental; és a dir, que tot el que existeix és la percepció de la teva ment. No existeix matèria, sinó que tot és fruit de la imaginació.
- Dualisme antropològic: En correspondència amb el seu dualisme ontològic, Plató defensa un clar dualisme antropològic: creu que en l'home trobem dos principis oposats: el cos, que ens vincula amb la realitat material i pertany al Món Sensible, i l'ànima, que és el principi immaterial, diví i immortal que ens vincula amb el Món de les Idees.
Per a Plató, l'home s'identifica més amb l'ànima que amb el compost d'ànima i cos, per la qual cosa va creure que l'encarnació de l'ànima és una situació transitòria i contrària al seu destí. La idea del cos com l'origen del mal i la ignorància, i l'ànima com la dimensió positiva de l'home, es concreta en la seva concepció del cos com a presó de l'ànima.
Som un cos o tenim un cos?
Com defineix l'ànima Descartes?
Descartes defineix l'ànima com una substància espiritual i immortal; és a dir, identifica l'ànima amb la raó i el cos amb la matèria extensa. La relació entre esperit i cos representa una unió íntima.