Conceptes Fonamentals de Filosofia i Mètodes Científics
En què consisteix el saber filosòfic?
El saber filosòfic consisteix a pensar utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d'entendre l'estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.
Noció de ciència en el món grec
En el món grec, ciència era episteme, el coneixement més elevat. Plató l'oposava a l'opinió, que era el coneixement del món sensible, objectes empírics.
Elements del mètode de les ciències formals
Els elements són:
- Axiomes: principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
- Regles de formació i de transformació: permeten extreure nous enunciats vàlids per ampliar el sistema.
- Teoremes: enunciats obtinguts deductivament a partir d'axiomes o d'altres teoremes ja demostrats. Per exemple, el Teorema de Pitàgores.
El mètode hipoteticodeductiu
El mètode complet s'estructura en tres nivells:
- Els enunciats protocol·laris expressen fenòmens del món susceptibles de ser constatats empíricament. Són objectius i comunicables.
- Les lleis són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable.
- Les teories són enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular. Donen unitat a una ciència i permeten trobar noves lleis. Per exemple, la Teoria de la Relativitat.
El pas del mite al logos
El pas del mite al logos és un canvi en la manera d'explicar els fenòmens quotidians, que es relaciona amb el naixement de la filosofia occidental.
El mètode empiricoracional
El mètode empiricoracional es basa en dos nivells de la realitat:
- El primer nivell de la realitat està construït per dades que ens proporcionen els sentits; segons aquestes dades, la realitat és múltiple i canviant.
- El segon nivell de la realitat és el d'allò que són les coses i el que fa que siguin. El nostre enteniment ho expressa mitjançant conceptes o formes de ser i de dir el que és.
El mètode empirista i els seus defensors
És empirista tota la filosofia segons la qual l'origen i el valor dels nostres coneixements depèn de l'experiència sensible i, per tant, se serveix del mètode inductiu en la investigació. Els autors que el defensen són: J. Locke, G. Berkeley i D. Hume.
El mètode hermenèutic
En principi, la tasca hermenèutica va consistir en l'art d'interpretar i comprendre el sentit de textos. Aquest art es porta més enllà dels textos i s'universalitza: totes les accions humanes, tots els esdeveniments històrics necessiten ser compresos i interpretats perquè tenen un sentit.
El mètode hermenèutic es proposa:
- Mostrar que el mètode de la ciència moderna és insuficient per comprendre la història, perquè el sentit d'aquesta no s'explica, sinó que es comprèn des de l'experiència.
- Intentar respondre la pregunta: Com és possible la comprensió?
Dimensions teòrica i pràctica de la filosofia
La filosofia teòrica s'ocupa del coneixement de la realitat. En aquesta dimensió també s'inclouen reflexions teòriques sobre àmbits de la realitat més específics.
La filosofia pràctica s'ocupa de l'acció, orientant l'acció humana mitjançant l'ètica, la filosofia política, la del dret, de l'economia, l'estètica i la religió.