Conceptes Fonamentals de Lògica, Raonament i Epistemologia

Lògica

És la ciència del raonar correcte, els modes vàlids d'argumentar, i n'expulsa els fal·laços. La lògica és una mena de confessor per al nostre enteniment. Ens ensenya les bones maneres del discórrer.

Premisses

Frases o proposicions on hi ha la informació prèvia del raonament per obtenir una conclusió.

Raonar

Consisteix a obtenir noves informacions o conclusions a partir d'altres informacions anteriors o premisses, acceptades ja com a vertaderes. Els raonaments estan formats per cadenes de proposicions.

Raonament

És una sèrie de proposicions o enunciats que es disposen de tal manera que es pretén que un d'ells, la conclusió, s'obtingui o es derivi dels altres, anomenats premisses.

Analogia

Relació de semblança entre coses diverses; relació entre dues o més coses que tenen quelcom en comú; semblança de relacions.

Raonament Sòlid o Concloent

Quan un raonament és correcte i, a més, les seves premisses són vertaderes.

Tipus de Raonament

Raonament Deductiu

És deductivament vàlid o lògicament correcte quan la veritat de les premisses és incompatible amb la falsedat de la conclusió. Això no vol dir que les premisses i la conclusió hagin de ser forçosament vertaderes, sinó únicament que, si les premisses fossin vertaderes, llavors la conclusió hauria de ser també vertadera. Per tant, és possible que un raonament sigui correcte i que les seves proposicions siguin falses.

Exemple de Deducció:

Tots els gats són primats. Tots els primats són vertebrats. Per tant, tots els gats són vertebrats.

Tipus de Raonaments Deductius Específics:

• Raonament Condicional: L'antecedent expressa una condició perquè es compleixi el conseqüent. (Exemple: Si plou, llavors la riera es desbordarà. Plou. Per tant, la riera es desbordarà. «Si A llavors B. A. Per tant B»)
• Raonament Disjuntiu: Presenten dues possibilitats no excloents, de manera que el compliment d'una no exclou l'altra. (Exemple: A o B, no A, per tant B)

Raonament Inductiu

Són argumentatius, en el sentit que la conclusió conté més informació (informació nova). Això fa, però, que la veritat de la conclusió no sigui tan segura com en els deductius, encara que les premisses siguin vertaderes.

Tipus de Raonaments Inductius:

• Raonament per Enumeració Completa: A partir dels elements particulars que integren un conjunt, s'arriba a una conclusió relativa a tot el conjunt.
• Raonament per Enumeració Incompleta: A partir de l'anàlisi, en les premisses, d'uns quants casos o elements individuals que no completen el conjunt, s'arriba a una conclusió més general que totes i cadascuna de les premisses.
• Sil·logisme Inductiu: La conclusió és menys general que les premisses, tant si es tracta d'una conclusió particular com d'una conclusió general. (Exemple: A són B, a és A, per tant a és B)
• Raonament Analògic: La base és l'analogia o semblança. (Exemple: A són B, C són semblants a A, per tant C són B)

Raonament Abductiu

Consisteix en l'adopció d'una conclusió a partir del fet que és la millor explicació possible d'un esdeveniment extern. És a dir, la conclusió és vertadera si es pren com la millor explicació possible de les premisses.

Fal·làcies i Sofismes

El terme fal·làcia vol dir disposició a enganyar. És un raonament incorrecte amb aparença de raonament correcte. Aquesta aparença el fa psicològicament convincent i per això aconsegueix enganyar. Les fal·làcies també reben el nom de sofismes.

El terme fal·laç vol dir cercar d'enganyar, que enganya amb falses aparences.

Epistemologia

És la part de la filosofia que reflexiona sobre la naturalesa, les classes i els límits del coneixement.

Veritat

S'utilitza per referir-se a coses o fets i per referir-se a proposicions que parlen de coses o fets. La paraula veritat s'aplica a proposicions, a expressions lingüístiques, vertaderes o falses, que fan referència a la realitat.