Conceptes Lingüístics i Literatura Catalana: Decadència, Renaixement, Barroc

Altres llengües estrangeres4,57 KB

Bilingüisme: Definició i Tipus

El bilingüisme és el fet en què es basa l'ús alternatiu de dos idiomes en un individu i, per extensió, en un grup social.

Bilingüisme individual

  • Pur o natural: És el dels fills de matrimonis lingüísticament mixtos.
  • Instrumental: És el de persones que aprenen una segona llengua sense adoptar-la com a pròpia.

Bilingüisme territorial

Un territori és bilingüe quan inclou dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s'utilitza la llengua 1 i en una altra la llengua 2. En el cas del valencià, aquesta convivència s'ha produït històricament i de manera natural.

Bilingüisme social

És la situació més freqüent i s'origina quan dos grups lingüístics es disputen el mateix espai social, però tenen una situació administrativa diferent. Per tant, les llengües no tenen les mateixes possibilitats de ser emprades en tots els àmbits d'ús.

El conflicte lingüístic

El contacte de llengües pot generar tensions entre dues comunitats humanes de llengües diferents.

Maneres de resoldre el conflicte

  • La substitució lingüística

    L'avanç d'una llengua comporta indefugiblement el retrocés de l'altra i la seva substitució en certs àmbits d'ús i en certes funcions.

  • La normalització lingüística

    Implica diversos factors:

    • La lleialtat lingüística: Els parlants adopten els canvis lingüístics.
    • El prestigi: El que donen els grups dirigents en usar la llengua.
    • L'oficialitat real i efectiva: De l'idioma que es faci útil i necessari.

Monolingüisme i Plurilingüisme

Monolingüisme: Són els individus d'un mateix territori que parlen la mateixa llengua.

Plurilingüisme: Són els individus d'un mateix territori que parlen diverses llengües.

Llengües en contacte i interferències

Aquest contacte provoca interferències en tots els àmbits. En alguns casos poden ser positiu perquè provoca enriquiment mutu d'ambdues llengües, però en altres negatiu perquè si comparteixen el mateix territori sempre n'hi ha una que resulta perjudicada, ja que hi ha interferències formals solament en una direcció, amb la qual aquesta llengua acaba empobrint-se.

La Decadència (segles XVI-XVIII)

La Decadència és el període que abasta des del segle XVI al XVIII. Aquesta època es caracteritza per la disminució de la utilització de la nostra llengua com a llengua culta. Al mateix temps, la influència de la literatura castellana s'ha de destacar. Durant aquest període es mantingué viva la literatura popular, així com l'ús de la llengua.

El Renaixement (segles XV-XVI)

És el període que va des del darrer terç del segle XV fins a l'inici de la segona meitat del segle XVI. Representa la generalització a tot Europa de l'humanisme, que es basava en: "L'home és la mesura de totes les coses".

El teatre renaixentista

És en aquest gènere on millor es pot observar el procés de substitució lingüística de la nostra llengua pel castellà. Les obres estan escrites en castellà o són bilingües.

Característiques del teatre renaixentista

  • El realisme.
  • L'esperit satíric.
  • El caràcter popular.

La poesia renaixentista

  • Continuació de la tradició medieval, sobretot Ausiàs March.
  • Persistència de la influència de l'anomenada escola satírica valenciana i de la poesia religiosa de certàmens.
  • Intent de renovació mètrica a fi d'adaptar les noves influències vingudes d'Itàlia.
  • Imitació de la poesia popular i tradicional.

Autors del Renaixement

  • Pere Serafí
  • Joan Timoneda

Literatura dels segles XVII i XVIII: Del Barroc al Neoclassicisme

El Barroc

És l'estil que es desenvolupà a Europa durant el segle XVII. La seva aparició vingué provocada pel desengany, per un estat de pessimisme que succeí el període d'optimisme que va comportar el Renaixement. L'estètica barroca mostra una crisi intensa de valors que es veia reflectida en tot el món espiritual, polític i social europeu.

La poesia barroca

Temes de la poesia barroca
  • El pas del temps, la brevetat de la vida i, consegüentment, la proximitat a la mort.
  • La caricatura tragicoburlesca de l'existència.
  • El pessimisme polític.

Descarregar

PDF Word HTML