Conclusió d'un Argument: Anàlisi i Solució del Problema

Cas de la conclusió de l’argument

Quan un parlant s’esforça a donar un argument per a la conclusió que p, no pretén de cap manera que la raó que l’audiència té per a creure la conclusió sigui que ell la profereix: al donar un argument, el parlant pretén que l’audiència accepti la conclusió gràcies al fet que accepta les premisses –acceptar les premisses d’un argument vàlid és el que els ha de portar a acceptar la conclusió. No sembla complir-se, per tant, la condició (iii) de (SOP_versió-3). Els casos en què algú fa una afirmació que s’ha esforçat a justificar de forma raonada, són casos en què el parlant no pretén que l’audiència passi a creure el que ell afirma simplement perquè ell els ho vol fer creure, sinó que són casos on el parlant pretén que l’audiència passi a creure el que ell diu basant-se únicament en les raons que el parlant ha proporcionat a favor de l’afirmació (les premisses de l’argument). Per tant, en aquests casos el parlant, en fer l’afirmació, ha significat quelcom, però no es compleixen les condicions de la dreta del bicondicional de (SOP_versió-3) (ni les de (SOP_versió-4), ni les de (SOP_versió-5)). En particular, no es compleix la condició (iii).

Per a solucionar el Problema 3 (conclusió argument):

Suposem que he donat l’argument següent: “Si el Joan va venir a la festa, aleshores la Maria també va venir a la festa; El Joan va venir a la festa, per tant: La Maria va venir a la festa”.

Si adoptem la proposta esmentada en resposta al problema 1, aleshores ja no sorgeix la dificultat que plantejava el cas de la conclusió de l’argument.

No hi ha cap dificultat a dir que quan profereixo la conclusió de l’argument (això és: “La Maria va venir a la festa”), jo tinc les següents intencions: que A cregui que jo tinc activada la creença que la Maria va venir a la festa, i que cregui això gràcies al fet que A reconeix que jo tinc la intenció que A cregui això.

Això és perfectament compatible amb que jo no pretengui en absolut que A cregui que la Maria va venir a la festa basant-se a reconèixer que jo li ho vull fer creure. Jo puc creure perfectament que l’única raó d’A per a creure la conclusió (“La Maria va venir a la festa”) serà el fet que A ha acceptat les premisses de l’argument i que l’argument és deductivament vàlid.