Condició humana i llenguatge: Freud, Kant, Aristòtil i Sartre
1. Com explica Freud el psiquisme humà?
Segons Freud, la consciència —el nostre jo racional— només és un fenòmen superficial que emergeix de l'inconscient, el lloc on es lliura la gran batalla entre els instints i la censura moral —el superjo— que decidirà la nostra personalitat.
2. Diferències entre el llenguatge humà i l'animal
El llenguatge animal disposa de sistemes de comunicació, però són codis de senyals limitats i invariables, dissenyats per atendre necessitats específiques —que no admeten comparacions amb el llenguatge humà. A diferència d'aquests codis rígids i predeterminats, el llenguatge humà és un sistema de signes obert, articulat, flexible i potencialment infinit, un instrument apte no tan sols per comunicar-nos, sinó per expressar qualsevol idea o pensament. En definitiva, el millor mitjà per transmetre l'experiència personal.
3. Kant i la insociable sociabilitat
Kant es va referir a la condició humana amb la paradoxa de la «insociable sociabilitat». Es tractava, doncs, d'assumir sense reserves la nostra complexitat: l'existència en nosaltres de tendències oposades però no necessàriament irreconciliables.
4. Quin paper té el desig en la vida humana?
El desig té un paper tan important com la raó. Del desig obtenim l'energia que ens mou a actuar, encara que aquesta energia sigui analitzada després pel nostre jo conscient.
5. Què és la intel·ligència emocional?
És l'habilitat que té el subjecte per gestionar les emocions, transmetre-les de forma adequada i percebre les dels altres.
6. Aristòtil i la teoria de la sociabilitat natural
No hi ha dubte que, per a la convivència, les persones ens busquem les unes amb les altres, ja sigui per plaer o per necessitat. Per si aquesta no fos prou evidència de la nostra sociabilitat natural, Aristòtil hi aportava un altre argument: l'existència del llenguatge.
7. Hobbes i la societat
Segons Hobbes, els individus som egoistes i agressius per naturalesa i només la por al càstig ens obliga a respectar les lleis i a mantenir-nos en societat.
8. Condició humana: Ortega i Gasset i J. P. Sartre
Ortega i Gasset ho van expressar de manera clara i contundent: l'home no té naturalesa, sinó història.
No estem determinats a ser d'una manera o d'una altra en virtut d'una essència prèvia. La nostra vida és responsabilitat nostra i serà allò que lliurement decidim.
Sartre va resumir el problema de la llibertat i la singularitat humana en la cèlebre màxima:
«Estem condemnats a ser lliures.»