Conducta Humana: Herència, Aprenentatge i Persona
Conducta heretada o conducta apresa
L’entorn ens afecta psíquicament i produïm fenòmens mentals com sentiments i desitjos, els quals ens provoquen reaccions observables. La conducta és la reacció observable de l’individu davant l’estímul extern i intern; és una de les vessants del comportament.
Davant un estímul donem una resposta: això és el comportament. Si es pot observar el comportament, hi ha conducta; si no, és un fenomen psíquic. La conducta pot ser:
- Instintiva: reacció idèntica en tots els membres de l’espècie.
- De reacció oberta: és una reacció no biològica fixada, on un mateix estímul pot provocar reaccions diverses.
La conducta instintiva
Està dominada pels instints, que són respostes biològicament determinades i mantingudes genèticament. Els individus hereten la constitució física i les normes de conducta. El seu gran avantatge és que tenen pautes provades durant milions d’anys que permeten la supervivència, mentre que el gran inconvenient és que tenen una determinació rígida i no hi ha elevació voluntària.
La conducta oberta
En l’ésser humà, poques accions són instintives (per exemple, el plor dels infants quan neixen). A mesura que creixem, anem perdent instints; no hem de confondre els instints amb els actes reflexos. Sovint no tenim pautes biològiques i hem de cercar la solució per un altre camí. Les nostres respostes obeeixen més a factors culturals i socials que no pas als instints. Substituïm la resposta genètica amb l’aprenentatge i adquirim nous comportaments.
El concepte de persona
L'evolució històrica del terme presenta diferents matisos:
- A l’Antiguitat clàssica: Prové del llatí persona (màscara dels actors) i del grec prosopon (el qui mira endavant). No té res a veure amb el que entenem avui dia.
- A l’Edat Mitjana: Dins el cristianisme, l’ésser humà es considera una creació de Déu, amb una atribució de dignitat i reivindicació del seu valor. Destaca la definició de Boeci sobre la substància individual de naturalesa racional.
- A l’Edat Contemporània: La persona s'associa a la dignitat, la llibertat i el valor. També a la racionalitat i la capacitat de donar-se lleis pròpies. El personalisme de Mounier destaca l’obertura a l’altre, el compromís ètic i la solidaritat amb la societat.
Trets fonamentals de la persona
No hi ha una definició única, però els trets principals de la persona són:
- Valor: Cada persona és única, irrepetible i de valor incalculable.
- Dignitat: Es mereix i ha de ser tractada amb respecte.
- Llibertat: Lliure en les seves decisions i accions.
- Compromís ètic: Obertura als altres.