Els estats de la consciència i les drogues psicoactives

Esport i educació física4,14 KB

Els estats de la consciència i el son

Característiques de la consciència

  1. Memòria a curt termini.
  2. Independència d'entrades sensorials.
  3. Atenció dirigible.
  4. Capacitat de fer interpretacions alternatives de dades complexes.
  5. Desapareix en el son profund.
  6. Reapareix en somiar.
  7. Encobreix modalitats sensorials bàsiques diferents en una experiència singular.

Trastorns del son

Entre els principals trastorns del son destaquen: l'insomni, l'apnea del son, la narcolèpsia, el somnambulisme, els malsons nocturns, els terrors nocturns, el somniloqui i el bruxisme.

Nivells de consciència

  • Vigilància excessiva: vigilància exagerada i concentració extrema.
  • Vigilància atenta: la persona pensa amb intensitat i mostra atenció selectiva respecte al medi.
  • Estat relaxat: la persona manté una atenció flotant i no focalitzada; descendeix la consciència del món exterior.
  • Somieig: ens submergim en pensaments que no tenen res a veure amb l'ambient en què ens trobem i el subjecte es desconnecta de l'entorn.
  • Son lleuger: pèrdua de la consciència del món extern; la imaginació auditiva i visual és intensa.
  • Son profund: pèrdua de consciència dels estímuls externs i impossibilitat de recordar els continguts de la consciència.
  • Estat de coma: incapacitat de reacció davant dels estímuls externs.

L'inconscient i els estats alterats

L'inconscient designa els continguts reprimits que no són presents en el camp de la consciència.

Característiques de l'inconscient

  1. Absència de lògica.
  2. Absència de cronologia temporal.
  3. No sap filosofar.
  4. Caràcter primitiu i ancestral.
  5. Es regeix pel principi del plaer.

Efectes i manifestacions alterades

Entre les alteracions d'estat es troben: alteracions del pensament, pèrdua de la noció del temps, pèrdua de control, canvis en l'expressió d'emocions, alteracions perceptives i canvis en la imatge corporal, canvi de sentit o significat i augment de la suggestibilitat.

Les drogues psicoactives i la psicofarmacologia

Les drogues psicoactives són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central (SNC) i afecten la percepció, els sentiments i la conducta. La psicofarmacologia és la ciència que investiga els efectes de les drogues en la conducta humana. Les drogues són substàncies neutres que poden matar o alleujar; no n'hi ha de pitjors ni de millors.

Factors que influeixen en el consum de drogues

  • Puresa de la droga i composició real.
  • Característiques fisiològiques del consumidor.
  • Personalitat del consumidor.
  • Coneixement, experiències prèvies i expectatives respecte a les drogues.
  • Freqüència d'ús i ambient en què es pren.

Classificació segons els efectes de les drogues

  1. Fàrmacs de pau: permeten la pau per amortir la consciència moral com l'alcohol o l'èter; per analgèsia directa (morfina i codeïna), per induir eufòria (heroïna) o per asfíxia del cervell (neurolèptics).
  2. Fàrmacs d'energia: atorguen una forma d'energia, com la cocaïna, el crac o la cafeïna. No solen ser addictius en el mateix patró, però el seu abús és molt més danyós.
  3. Fàrmacs de visió: permeten una forma d'excursió psíquica. Es divideixen en inferiors (èxtasi i drogues de disseny) i superiors (mescalina i LSD). No són addictius i presenten baixa toxicitat orgànica, tot i comportar perills extraorgànics.

Descarregar

PDF Word HTML