Contrast Filosòfic: Heràclit, Parmènides, Epicur i Sòcrates
Grans Figures de la Filosofia Antiga
Heràclit: El Foc i el Flux Constant
El foc és el principi i fons inherent de la realitat. La seva màxima és: «Tot flueix» (Panta Rhei). No hi ha dues aigües que passin pel mateix riu.
- Creu en la unitat de contraris i l'harmonia actua com a unió.
- Els contraris s'harmonitzen i es conjuguen amb el Logos, la raó universal que tot ho unifica.
- Creu en l'etern retorn i que els contraris es necessiten, donant lloc al Kosmos.
Parmènides: L'Ésser Immutables
Parmènides és el contrari d'Heràclit, ja que creu que el canvi és una il·lusió. L'ésser és etern i immutable.
La Via de la Veritat
El que és es pot pensar, i el no-ésser no. L'ésser és:
- Etern: No neix ni mor.
- Únic i no canvia.
- Sempre vivim en el present (el passat ja no és i el futur encara no ha estat).
La Via de l'Opinió
És el món dels sentits, on hi ha coses que canvien i ens enganyen. Pensar és igual a ésser, ja que si existeix, es pot pensar.
Epicur: L'Ètica de l'Ataràxia i l'Atomisme
Ètica Epicúria (ET)
Dona importància al cos, l'única realitat que som i la veritable mesura de les coses. El principi de vida és l'organització dels plaers i el dolor.
- Plaers i Dolor:
- Naturals i Necessaris: Eliminar el dolor (objectiu principal).
- Naturals i No Necessaris: Acolorir el plaer.
- Ni Naturals ni Necessaris: Desitjos materials o de vanitat (cal evitar-los).
- Autarquia: Autosuficiència, saber escollir els desitjos.
Física Epicúria (FIS)
Epicur defensa la teoria atòmica (Demòcrit). Del no-res no pot sortir res. L'univers sempre ha estat com ara i sempre serà així.
- Els cossos estan formats per àtoms que tenen extensió, forma i pes.
- Els àtoms tenen un moviment vertical de dalt a baix, etern, i de vegades amb una desviació (*clinamen*).
- L'ànima està feta de matèria (àtoms) i és, per tant, mortal.
- L'ànima posseeix tres facultats: sensació, ment i raó.
Sofistes i Sòcrates: El Gira de l'Ètica i la Política
Els Sofistes: Relativisme i Retòrica
Els sofistes se centren en temes ètics i polítics, amb un gran interès pel llenguatge. Utilitzen llargs discursos i comenten textos d'autors antics.
La seva postura és relativista: no podem arribar a la veritat universal; cadascú té la seva pròpia veritat i no ens podem posar d'acord.
Sòcrates: El Diàleg i la Recerca de l'Essència
Sòcrates rebutja els llargs discursos perquè impedeixen la discussió i prefereix el diàleg. No li agrada citar autors clàssics, sinó que fa preguntes per extreure la veritat (Mètode Socràtic).
El Mètode Socràtic
- Ironia: Una sèrie de preguntes on l'interlocutor respon creient que ho sap, fins que arriba a la contradicció.
- Maièutica: (La mare de Sòcrates era llevadora). Vol ajudar a «donar a llum» les veritats de les persones.
Sòcrates destaca que la comunicació seria impossible si no ens posem d'acord, per tant, creu que podem arribar a conceptes únics (vàlids per a tothom). Hem de fer definicions inductives de casos particulars en què apareix un aspecte comú: l'essència.
Intel·lectualisme Moral Socràtic
Només sabent què és el Bé podem actuar bé. Ningú no fa el mal sabent que el fa. Per a Sòcrates, saber és igual a virtut.