El cop d'estat i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

El cop d'estat i la divisió d'Espanya

El trasllat a la Península es va produir el 18 de juliol de 1936. Va comptar amb el suport d'una part de l'exèrcit, partits carlistes, monàrquics, conservadors i falangistes. Espanya va quedar dividida en dues zones:

• Bàndol Nacional: Tenien la major part de les Castelles, Galícia, Càceres, part de l'Andalusia occidental, Navarra, les Balears (excepte Menorca) i les Canàries. Van crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional. Mesos després, es va nomenar Franco cap del govern i es van unificar totes les forces polítiques que donaven suport a la insurrecció en un únic partit: Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS).
• Bàndol Republicà: Van controlar gran part d'Aragó, el nord d'Espanya (excepte Navarra), Catalunya, la zona de Llevant, Madrid i gairebé tota Andalusia. L'autoritat del govern gairebé va desaparèixer. Els sindicats i algunes organitzacions populars van aprofitar la situació per dur a terme la revolució social i van expropiar finques i fàbriques. També es van organitzar milícies populars (grups armats formats majoritàriament per personal civil que van prendre les armes per defensar la República), però no estaven coordinades. Mesos després es va crear l'Exèrcit Popular, però el seu caràcter partidista i militarment poc efectiu va afeblir el bàndol republicà.

Internacionalització del conflicte

A tots els països, l'opinió pública es va dividir entre els defensors del govern legítim de la República i els que donaven suport als colpistes. El Regne Unit i França van convocar una conferència en què es va signar un acord de no-intervenció per evitar que el conflicte es generalitzés a altres països. Aviat, l'acord va ser paper mullat i tots dos bàndols van obtenir ajuda exterior:

• La República va obtenir ajuda de l'URSS.
• Els rebels van rebre armes i soldats de la Itàlia feixista i de l'Alemanya nazi, a canvi de concessions mineres. Aquesta ajuda va ser superior i més efectiva.

Els republicans van comptar amb el suport de molts intel·lectuals (com Einstein) i també amb la simpatia de l'esquerra de tot el món, que interpretava la guerra d'Espanya com un front de lluita contra el feixisme. Milers de voluntaris estrangers van abandonar els seus països i es van allistar a les Brigades Internacionals (voluntaris procedents de diferents països del món que van acudir a lluitar a Espanya a favor de la República), les quals van tenir un paper destacat en la defensa de la República.