Crisi del 29: De la Bombolla Especulativa a la Gran Depressió Mundial
La Prosperitat dels Anys Vint i les seves Bases
La prosperitat dels Estats Units als anys vint es va deure bàsicament als beneficis generats per la venda de productes durant la Primera Guerra Mundial i a l'enorme quantitat de préstecs amb alts interessos que els havien de tornar els països europeus. Era lògic que les accions de les empreses, que semblava que tenien grans beneficis, augmentessin de valor a la borsa. Però, en poc temps, ni l'agricultura ni la indústria podien vendre tanta quantitat de productes: en part perquè els sous dels treballadors no permetien mantenir el creixement constant del consum, tot i el recurs al crèdit.
L'Especulació Borsària i la Bombolla Econòmica
El que es va produir va ser una bombolla especulativa, una desconnexió entre l'economia real i l'economia productiva. L'augment del valor de les accions es produïa pel convenciment entre els inversors que, mentre durés aquesta època d'alça, podien obtenir grans beneficis simplement comprant i tornant-les a vendre. Hi havia molts diners interessats a invertir, però també es recorria al crèdit per jugar a la borsa.
Fins i tot, s'arribaven a crear empreses fictícies, i mitjançant operacions complexes es feia córrer la veu que hi havia una gran demanda de les seves accions i, immediatament, el seu valor pujava. Si al cap d'uns quants mesos se'n venien les accions, es guanyaven molts diners sense que ningú es plantegés què feia, què venia o què rendia aquest producte.
Del Crac Borsari a la Crisi Econòmica
Quan a partir de l'octubre del 1929 es va produir el crac de la borsa, la primera conseqüència va ser la crisi de la banca. L'enfonsament del sistema bancari nord-americà es va produir sense que la Reserva Federal (banc central dels Estats Units) injectés liquiditat, salvés els dipòsits dels contribuents o n'impedís la fallida.
El sistema capitalista funciona amb els diners en circulació i amb el crèdit. Els bancs no tenen en metàl·lic tots els diners que s'hi dipositen; els inverteixen també en borsa o els presten amb interessos a particulars (inversors, empreses, etc.). Quan els bancs no poden recuperar aquests diners invertits o prestats, el sistema econòmic s'enfonsa i es produeix la crisi de la indústria, del comerç i de l'agricultura.
La Mundialització de la Crisi del 29
Des dels Estats Units, la crisi bancària es va estendre ràpidament a la resta del món. Això va provocar que immediatament el crèdit es reduís, els inversors retiressin els capitals dipositats als bancs europeus i les empreses nord-americanes disminuïssin les inversions.
A més a més, les importacions nord-americanes van caure en picat, amb la qual cosa el comerç mundial va patir una gran recessió. La crisi dels Estats Units als anys trenta va arrossegar molts països d'Europa i de la resta del món, provocant la fallida de bancs, el descens de la producció i del comerç, i un augment significatiu de l'atur.