Crisi del Segle XIV i Organització Política del Regne de Mallorca

Ciències socials3,59 KB

La Crisi del Segle XIV

La crisi del segle XIV es va caracteritzar per diversos factors:

  • Males collites.
  • La Pesta (o Pesta Negra).
  • Diferenciació social entre el camp i la ciutat.
  • L'organització gremial pressionava els jueus.
  • Disconformitat a l'hora de pagar impostos.
  • Forta crisi institucional a causa de les lluites i bandositats per controlar el poder.

El Regne de Mallorca sota la Corona d'Aragó

Sota el domini de la Corona d'Aragó, es van succeir diversos esdeveniments clau:

  • Regnat de Pere IV.
  • Joan I va morir sense descendència, igual que el seu germà Martí l'Humà.
  • Es va celebrar el Compromís de Casp.
  • Ferran I d'Antequera va ser elegit rei.
  • Alfons V va impulsar una política d'expansió.
  • Successió de Joan II i Ferran II el Catòlic, que va culminar amb la unió de la Corona d'Aragó amb Castella.

Aquesta unió va comportar:

  • Interessos castellans.
  • Creació d'un nou exèrcit, una diplomàcia i una administració comunes.
  • Es va reforçar el caràcter autoritari i es va imposar la Inquisició.

Organització Política

L'estructura política es basava en:

  • Cada illa estava representada per un governador.
  • Cada illa era governada per un Consell General.
  • A Mallorca, la institució de govern era la Universitat del Regne, formada per:
    • Sis jurats de la ciutat.
    • Consellers de la ciutat.
    • Consellers de la part forana.
    • El sindicat forà.
  • Aquests formaven el Gran i General Consell.

La Població

La població es podia dividir en:

  • Habitants de la ciutat i habitants de la part forana.
  • Eclesiàstics.
  • Esclaus i jueus.

Economia del Regne Privatiu

Agricultura

El sistema era feudal. Els conreus principals eren el blat, oli i vi. En la conquesta van desaparèixer els conreus de regadiu i els canals de regatge. Una característica comuna va ser l'ús de terres per a pasturatges.

Ramaderia i Oficis

Es va produir un increment de la ramaderia, concretament ramat oví i la producció de llana. El ramat boví, a més de la carn, s'utilitzava per llaurar. El ramat porquí també va augmentar. Els oficis estaven relacionats amb el tèxtil, el cuir, la construcció i l'alimentació.

La Població i Economia (Monarquia Hispànica)

Durant aquest període es va observar:

  • Mortalitat alta a causa de les epidèmies.
  • Repoblament de Formentera.
  • L'activitat econòmica principal era l'agricultura.
  • La producció de cereals de baixa qualitat va conduir a la fam i a l'endeutament.
  • L'economia es basava en l'intercanvi de productes.

Societat i els seus Conflictes

Es va accentuar la diferenciació entre ciutat i camp, amb una clara divisió entre els grans propietaris de les terres i altres grups socials.

Conflictivitat Interior i Amenaces Exteriors

Germanies (1521-1523)

Va ser una revolta popular protagonitzada pels agermanats (menestrals i habitants dels pobles) a causa de la desproporció dels impostos.

Bandolerisme

Es va manifestar la divisió entre els bàndols de Canamunt i Canavalls.

Descarregar

PDF Word HTML