Crisi del Segle XVII: Causes Demogràfiques, Econòmiques i Socials

Ciències socials2,79 KB

La Crisi Social i Econòmica del Segle XVII

La Crisi Demogràfica

Al segle XVII hi va haver una *recessió demogràfica*. La població va registrar un retrocés important; va passar de vuit milions d'habitants.

Les quatre causes principals van ser:

  • El flux migratori al nou continent americà.
  • Les baixes produïdes per les guerres.
  • L'expulsió dels moriscos.
  • Les epidèmies.

La Crisi Econòmica

L'Agricultura

L'*agricultura* va empitjorar. La fam, la guerra i les epidèmies van provocar la despoblació, mentre que augmentaven els impostos. Molts llauradors van abandonar la terra per anar-se'n a les ciutats, a viure-hi com a *pícaros* o de la mendicitat.

La Ramaderia

La *ramaderia* va veure reduït el nombre de caps de bestiar, a causa de la sequera i de la destrucció provocada per les guerres peninsulars.

Indústria i Comerç

La *indústria i el comerç* van patir una disminució profunda, deguda a:

  • La competència dels productes estrangers.
  • La poca capacitat de compra d'una població cada vegada més arruïnada.
  • El descens de la demanda americana.

Les Finances Públiques

L'empitjorament de la situació de les **finances públiques** també va ser el resultat d'un augment de les despeses de la cort i de les guerres constants. La situació va anar a pitjor perquè gairebé no arribava or i plata, que era la font principal del finançament públic.

Ni l'augment dels impostos ni les devaluacions constants de la moneda van poder salvar **la Hisenda Reial**, que es va declarar en fallida en diverses ocasions.

Els Problemes Socials

L'enorme flux de riquesa que provenia d'Amèrica durant el segle XVI havia estat dedicat a pagar les empreses imperials de la monarquia i a consolidar un **model social** de tipus **nobiliari**, en què els capitals es dedicaven a comprar terres, cases o a despeses sumptuàries.

La massa de població empobrida (els no privilegiats) era enorme:

  • Els **llauradors** havien perdut les terres.
  • Els **artesans** estaven empobrits per la competència estrangera.
  • Els **gentilhomes** amb prou feines podien sobreviure gràcies a les seves terres.

Molts acabaven fent **mendicitat** o sobrevivien com podien (els *pícaros*).

El **model social** a què aspirava la immensa majoria era viure de rendes o enriquir-se a Amèrica. Treballar era considerat **plebeu** i no tenia **prestigi**.

La Situació a la Corona d'Aragó

La **Corona d'Aragó** no va notar tant la crisi, ja que tenia menys pressió fiscal i una moneda més estable. Van reorientar la producció i el comerç creant companyies comercials o instal·lant empreses de manufactures, sobretot tèxtils.

Descarregar

PDF Word HTML