L'Estat del Benestar a Espanya: pilars, serveis socials i evolució

L'Estat del Benestar: Definició i Components

L'Estat del Benestar, definició: Com a Estat del Benestar entenem totes aquelles actuacions polítiques que van dirigides a millorar la vida de les persones mitjançant la implicació de tota la població en una sèrie de polítiques socials que procurin una qualitat de vida adequada per a tots els ciutadans.

L'Estat del Benestar a Espanya: Evolució Històrica

A Espanya, aquest Estat del Benestar ha arribat més tard, concretament a partir de l'arribada de la democràcia. Per això, ens trobem amb un cert endarreriment respecte als països europeus que ja l'havien començat després de la Segona Guerra Mundial, és a dir, uns 40 anys abans.

Components del Model d'Estat del Benestar

Podem dividir en dos grans components aquest model d'Estat benefactor:

• Un sistema polític (democràcia): basat en l'elecció dels representants mitjançant sufragi universal.
• Un sistema econòmic capitalista, però en el qual l'Estat té un paper important com a regulador de l'economia i redistribuïdor de la riquesa.

Els Quatre Pilars Bàsics de l'Estat del Benestar

• El sistema de pensions: Tothom qui hagi cotitzat a la Seguretat Social té dret a cobrar una pensió quan es jubili.
• El sistema sanitari: Tothom té dret a rebre assistència mèdica, independentment de la seva situació econòmica i de si està afiliat o no a la Seguretat Social (per exemple, les persones estrangeres sense papers que el facin constar com a ciutadà espanyol tenen dret igualment a l'assistència sanitària).
• El sistema educatiu: Totes les persones tenen el dret i el deure de rebre educació de forma gratuïta fins a l'edat de 16 anys.
• El sistema per a l'autonomia i la dependència: Garanteix el dret de les persones que no es poden valdre per si mateixes a ser ateses per l'Estat.

Prestacions del Sistema per a l'Autonomia i la Dependència

Les prestacions del sistema per a l'autonomia i la dependència poden ser de dos tipus:

• Prestació de serveis: de prevenció de situacions de dependència, serveis d'ajuda a domicili i teleassistència, serveis de dia i de nit i serveis d'atenció residencial.
• Prestacions econòmiques: L'Estat pot donar diners per a tres tipus d'intervencions (les que estan lligades a les esmentades anteriorment, és a dir, als serveis; també es donen prestacions per a la cura dins la família i per a donar suport a cuidadors no professionals; i en tercer lloc, per a assistència personal).

La Xarxa de Serveis Socials

Els serveis dels quals hem parlat abans estan integrats i coordinats dins d'una xarxa que engloba tant els centres públics com els privats-concertats. Aquesta xarxa s'estructura en dos grans nivells:

• Serveis socials generals o comunitaris (de base o d'atenció primària): Es dirigeixen a tots els ciutadans. Inclouen prestacions bàsiques com: orientació i informació, ajut a domicili, allotjament i convivència, prevenció i inserció social, etc.
• Serveis socials especialitzats (sectorials o específics): Estan dirigits a col·lectius que requereixen una atenció especialitzada: infància, discapacitats, dones, gent gran, joves, drogodependents, etc. Aquests serveis presten una sèrie d'equipaments com poden ser: centres de dia, centres d'acollida, tallers ocupacionals, menjadors, etc.

Competències de l'Estat en Serveis Socials

El Ministeri de Treball i Afers Socials és la màxima autoritat en tot el que respecta a l'organització dels serveis socials a Espanya. Des d'ell s'atenen àrees com la Seguretat Social, serveis socials, família i discapacitat.

A més, per crear una millor eficàcia, ha creat una sèrie d'entitats que gestionen determinats col·lectius, com per exemple: l'Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO), que s'encarrega de dur a terme grans actuacions per a la gent gran i per a persones en situació de dependència.