La Crisi Final de la Dictadura Franquista (1973-1975)
La Crisi de la Dictadura
Evolució Econòmica: La Crisi del Petroli
L'any 1973 marca l'inici de la crisi del petroli, provocada pel bloqueig dels països de l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) als països consumidors que havien donat suport a Israel en el conflicte contra Palestina. Aquest gran increment del preu del petroli va provocar una recessió o crisi econòmica que duraria tota la Transició, amb les següents conseqüències:
- Inflació generalitzada.
- Disminució del poder adquisitiu dels treballadors.
- Creixement i consolidació de l'atur.
Evolució Política i la Successió de Franco
L'Assassinat de Carrero Blanco (1973)
El juny de 1973, Carrero Blanco és nomenat cap de govern, però al desembre és assassinat per ETA. A partir de la seva mort, sorgeixen dues tendències dins del franquisme davant la successió de Franco i l'evolució del règim:
- Oberturistes (liderats per Fraga): Defensaven la conveniència de reformes que permetessin un increment de llibertats.
- Immobilistes: Defensaven la continuïtat del règim a qualsevol preu i, si calia, incrementar la repressió.
El Govern d'Arias Navarro i l'Immobilisme
El gener de 1974 es forma un nou govern presidit per Arias Navarro, que anuncia un programa reformista que acaba convertint-se en paper mullat. Entre gener de 1974 i novembre de 1975, l'immobilisme del règim es fa cada vegada més evident. El novembre de 1975 es produeix la mort de Franco.
Política Exterior: El Sàhara Occidental
La política exterior va estar marcada pel procés de descolonització. Espanya defensava la descolonització del Sàhara Occidental, que concedeix amb la condició de fer un referèndum d'autodeterminació. No obstant això, l'octubre de 1975 es produeix la Marxa Verda: una invasió civil i militar del Sàhara Occidental per part del Marroc, que Espanya accepta en els Acords de Madrid.
L'Oposició Creixent al Règim
L'oposició es mostra cada vegada més activa, tant a nivell social com polític.
Moviments Socials i Polítics
- Social: Protagonisme de les vagues obreres, els moviments estudiantils i els moviments veïnals.
- Política a Catalunya: L'any 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya, un organisme coordinador de tota l'oposició catalana sota el lema: Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. A finals del franquisme i durant la Transició, serà capaç de mobilitzar masses.
Coordinació de l'Oposició a Espanya
A Espanya es creen diversos organismes per coordinar l'oposició, incloent-hi liberals de dretes:
- Plataforma de Convergència Democràtica: Incloïa el PSOE, la UGT i el PNB.
- Platajunta (1976): Organització unitària de l'oposició a nivell espanyol.
Així mateix, es produeix un increment de la violència política que s'accentuarà durant la Transició, amb l'aparició de diferents grups terroristes com: ETA, GRAPO, FRAP i MIL.