La crisi immobiliària de 2008: causes i conseqüències

Resum

El document explica l'origen de la crisi immobiliària de 2008, des dels productes d'inversió de baix risc que van inflar la bombolla fins als desequilibris econòmics, l'increment del tipus d'interès i l'esclat de la bombolla. També analitza les conseqüències per als bancs, la morositat, l'expansió de la crisi a tot el món i la crisi de confiança que va tallar el crèdit.

Punts clau

Els productes d'inversió de baix risc feien que molts inversors compressin hipoteques sense saber realment quin actiu adquirien, cosa que va inflar la bombolla immobiliària.
L'any 2000 el creixement econòmic va generar dos desequilibris importants: el dèficit exterior i la inflació.
L'any 2006 la FED va augmentar el tipus d'interès de l'1% al 5,25% per controlar la inflació, i això va fer que moltes famílies endeutades no poguessin pagar la hipoteca.
L'augment de la morositat va fer baixar el preu de l'habitatge i va provocar l'esclat de la bombolla immobiliària.
Quan la bombolla va esclatar, els bancs van assumir pèrdues perquè els préstecs valien més que els immobles hipotecats.
Els actius hipotecaris s'havien venut arreu del món, de manera que la crisi, originada als EUA, es va estendre a la resta del món.
A partir de 2007 es va produir una crisi de confiança que va tallar el crèdit entre bancs i cap als clients, i el 2008 algunes institucions financeres van ser nacionalitzades.

Posa't a prova

La crisi immobiliària de 2008

Productes d'inversió de baix risc

Un producte amb menys risc és més atractiu per als inversors, ja que és més fàcil recuperar la inversió. Un cop venuts aquests productes, els bancs recuperaven els diners per reinvertir-los en la compra d'altres habitatges. El problema és que molts dels que van comprar aquests actius no eren conscients del que estaven comprant (no eren conscients que compraven hipoteques que difícilment es podien tornar); l'inversor desconeixia quin era l'actiu real que havia comprat. Amb tot això, la bombolla immobiliària es va començar a inflar.

Desequilibris econòmics

El creixement econòmic a partir de l'any 2000 va produir dos desequilibris importants: el dèficit exterior i la inflació. L'any 2006, la bombolla immobiliària va començar a desinflar-se lentament quan la FED va decidir augmentar el tipus d'interès, que va passar de l'1% al 5,25%, per controlar la inflació aplicant una política restrictiva. Aquest encariment del tipus d'interès va provocar que moltes famílies endeutades no poguessin fer front a la nova quota de la hipoteca i, per tant, es va disparar la morositat dels bancs; cada cop hi havia més gent que no podia pagar la seva hipoteca. Aquest fet va provocar que el preu de la vivenda disminuís i, per tant, va esclatar la bombolla immobiliària.

Conseqüències de l'esclat de la bombolla

Per exemple, aquella gent que va comprar una casa per 100 i va demanar una hipoteca per 100, quan va esclatar la bombolla immobiliària, la seva casa va passar a valer 80 i l'hipoteca continuava sent de 100. Així, si els clients no podien fer front al pagament de la quota, el banc es quedava amb un actiu de valor inferior i havia d'assumir pèrdues.

Aquesta situació implicava que cada vegada els bancs tenien més morosos i que els actius que havien col·locat amb les hipoteques també havien perdut valor. Per tant, els bancs cada cop tenien més problemes i més pèrdues. A més a més, aquests actius financers s'havien venut per tot el món, fet que va provocar que, tot i que la crisi va començar als EUA, es va anar estenent per la resta del món.

La crisi de confiança

A partir del 2007, els bancs no van concedir préstecs ni als seus clients ni entre ells. El problema és que hi havia tanta desconfiança que es va tallar el crèdit (crisi de confiança). A partir del 2008, determinats bancs i companyies d'assegurances van fer suspensió de pagaments i això va implicar que es van nacionalitzar algunes institucions financeres, a causa de:

Preguntes freqüents

Què va provocar l'esclat de la bombolla immobiliària?

L'augment del tipus d'interès per part de la FED el 2006, que va passar de l'1% al 5,25%, va fer que moltes famílies endeutades no poguessin pagar la nova quota de la hipoteca. Això va disparar la morositat i va fer baixar el preu de l'habitatge.

Per què els bancs van tenir pèrdues quan va esclatar la bombolla?

Perquè el preu de les cases va baixar mentre que les hipoteques continuaven pel seu import original. Si els clients no pagaven, el banc es quedava amb un actiu de valor inferior.

Per què la crisi es va estendre més enllà dels EUA?

Perquè els actius financers basats en hipoteques s'havien venut per tot el món, de manera que les pèrdues també hi van arribar.