David Hume: Sentiment, Utilitat i la Crítica a la Moral
Hume i la Moral: El Sentiment com a Fonament
La Raó i el Sentiment Moral
Hume afirma que la raó no pot produir per si mateixa l'aprovació o desaprovació moral, ja que no té la capacitat de determinar l'acció, sinó que es dedica a informar-la.
La raó pot informar-nos sobre circumstàncies que es donen en les diferents accions, però és el sentiment moral qui determina l'acció final. Per tant, la raó no pot determinar la voluntat, només l'orienta per saber quins són els sentiments més adequats per aconseguir el fi que es desitja.
La raó, segons Hume, tampoc pot determinar si les accions morals estan bé o malament. El bé i el mal sorgeixen de nosaltres mateixos com a sentiment d'aprovació o desaprovació en contemplar l'acció. Són sentiments que neixen espontàniament de la naturalesa humana.
Característiques dels Sentiments Morals
Aquests sentiments morals s'experimenten respecte de certes accions i maneres de ser dels éssers humans. Els dos trets que els caracteritzen són la naturalitat i el desinterès.
Hume creu que es pot distingir entre:
- Un sentiment immediat i no corregit (que pot correspondre o no amb el bé).
- Un sentiment corregit (on entra en joc el sentiment d'humanitat).
La Virtut Segons Hume: Utilitat i Plaer
Hume se centra en aquest sentiment d'aprovació per indagar sobre quines són les qualitats i les accions que haurien de dur a terme els éssers humans. Aquestes qualitats es defineixen com a virtuts i es classifiquen en quatre categories principals:
- Qualitats útils als altres: com la benevolència i la integritat.
- Qualitats útils en la mateixa persona: com la prudència i la força de voluntat.
- Qualitats immediatament agradables als altres: com la modèstia i la correcció.
- Qualitats immediatament agradables a la mateixa persona: com l'alegria i l'humor.
Amb aquestes qualitats es defineix la virtut i, com a conseqüència, es consideraven vicis totes aquelles qualitats desagradables.
Principis Fonamentals de la Moral de Hume
Per tant, els principis de la moral de Hume es basen en:
- L'Hedonisme: La recerca del plaer.
- L'Utilitarisme: La utilitat de l'acció.
Crítica de Hume a la Moral Religiosa Cristiana
Amb aquests principis, Hume fa una crítica de la moral religiosa cristiana. Se centra en les virtuts monàstiques i defensa que no són útils ni agradables i, per tant, no es poden considerar virtuts.
S'haurien de considerar vicis, ja que violenten les indicacions dels éssers humans i manquen de tota utilitat per a la societat.
La Religió Soscava la Moral
Hume creu que la religió no reforça la moral, sinó que la soscava quan crea els seus propis mèrits. Alhora, expressa que la seva concepció de la virtut perverteix els nostres sentiments morals naturals i ens sotmet a pràctiques rigoristes i supersticioses.