Deformacions i Metamorfisme en Serralades: Guia Completa

Serralades: Unitat 5

Esforços:

De compressió, de distensió, de cisalla (d’adalt cap avall)

Tipus de deformacions:

• Elàstica: és temporal i reversible (goma elàstica). Ex: ones sísmiques.
• Plàstica: deformació permanent i irreversible (plastilina). Ex: plecs.
• Fràgil: provoca la fractura de la roca (vidre). Ex: falles.

Factors que condicionen el comportament de les roques al ser deformades:

• Pressió i temperatura: altes pressions i temperatures provoquen que els materials es comportin de manera més dúctil.
• Composició de l'estructura de la roca.
• Intensitat de l’esforç.
• Contingut dels fluids.

Deformacions plàstiques: Plecs

Plecs: estructures formades com a conseqüència de forces de compressió lateral o cisalla.

Tipus:

• Segons la posició dels materials (anticlinal, sinclinal).
• Segons la seva vergència/inclinació del pla axial (plec dret, inclinat, tombat, ajagut).
• Segons el gruix dels estrats (plec paral·lel, plec similar).

L'encavalcament és un lliscament de la part superior del plec sobre la falla.

Deformacions fràgils

• Diàclasis: tipus de fractura sense desplaçament de blocs fracturats (esquerdes). Es poden produir per processos tectònics posteriors i per descompressió de roques en superfície.
• Falles: estructures tectòniques produïdes a causa d'esforços de tensió, de compressió o de cisalla.

Elements de la falla:

• Pla de falla: superfície de la fractura.
• Blocs de falla: dos blocs rocosos separats pel pla de falla.
• Línia de falla: intersecció entre el pla de falla i la superfície del terreny.
• Salt de falla: desplaçament entre blocs de falla.

Classificació de falles segons el moviment del bloc:

Falla normal, falla inversa, falla de direcció.

Sistemes de falles: fossa tectònica, massís tectònic.

Metamorfisme

Canvis de les roques a causa de la pressió i temperatura.

Factors: Temperatura: avancem cap a l’interior, la Tª incrementa 30ºC cada km de profunditat (gradient geotèrmic).

Pressió: augmenta amb la fondària degut a les roques que hi ha damunt.

Canvis fisicoquímics del procés metamòrfic:

• Transformació en minerals polimòrfics: apareixen minerals diferents però amb una mateixa formulació química.
• Transformacions en les quals hi ha canvi químic: els minerals inicials i els finals no tenen la mateixa composició química.

Tipus de metamorfisme:

• Regional: en aquestes regions les roques es transformen per acció de pressió i Tª. Hi ha tres zones: epizona, mesozona, catazona.
• Tèrmic: tipus de metamorfisme que es dona degut als canvis bruscos de temperatura.
• D’enterrament: originat per altres roques que es sedimenten a sobre i per el pes d’adalt fa que a sota hi hagi metamorfisme.
• Dinàmic: el procés té lloc en les roques que es troben en el pla de la falla.
• Migmatisme: fusió parcial de la roca. Anatexia: pas de transformació de roca a magma.

Orogens: grans serralades de muntanyes i orogènesi són els processos que la originen.

Processos: 1. llarg període d'inactivitat, 2. els sediments creen conca sedimentària, 3. els sediments es van enfonsant formant subsidència, 4. l'orogen comença quan el marge de les dues plaques és inactiu.

Trets: es formen a les vores on convergeixen 2 plaques (oceànica + continental = orògens tipus andí), quan fa desaparèixer un oceà (serralada alpina).

Nivells estructurals (superior, baixa P genera encavalcaments; mitja, alta P fa predominar les flexions i alta P i Tº provoquen metamorfisme formant plecs).

Orògens andins: intens fregament que es produeix entre 2 plaques generant batòlits i roques plutòniques (metamorfisme regional). Ex: els Andes.

Orògens alpins: plaques continentals que es deformen a causa de la P, formen plecs tombats i mantells de corriment. Ex: Pirineus.