Corrents del Pensament Modern i Contemporani: De Kant a l'Existencialisme

El pensament modernista

Kant i l'ètica formal

El pensament de Kant és complex. En l'àmbit de l'ètica, realitza una revolució en establir que les ètiques anteriors són materials (afirmen que s'ha d'actuar d'una manera per arribar a la felicitat). Per contra, l'ètica kantiana és una ètica formal: no defineix què és el bé o la felicitat, sinó que estableix ordres per actuar correctament.

• El deure: És la paraula clau de Kant. Per ser feliç, s'han de complir certs deures. Les accions s'han de fer per deure, no per por al càstig.
• L'imperatiu categòric: És viure sense condicions. La màxima de la voluntat ha de poder valer com a principi universal (el que tu vols fer ha de poder valdre per a tothom).
• Respecte: S'ha de tractar els altres amb respecte, mai com a objectes.

Utilitarisme

Identifiquen el bé amb tot allò que és eficaç o útil. És una postura contrària a la kantiana. El que és útil s'usa per promoure més felicitat per a més persones (el bé social per sobre del personal). S'oposa al liberalisme.

Nietzsche

Va ser considerat des de molt jove una eminència filosòfica. La seva obra planteja la idea d'acabar amb els dèbils i esperar l'aparició del superhome. Els nazis el van adoptar com a filòsof identificatiu, tot i que ell no era nazi.

Existencialisme

Es centra en el tema de la llibertat. Defineixen l'ésser humà com una cosa que s'està fent contínuament; per tant, estem obligats a construir-nos. A mesura que triem, ens construïm com a persones. Va lligat a l'ateisme: el que passa no és perquè Déu ho vulgui, sinó perquè tu ho has triat. S'oposen als deterministes i als estoics.

Filosofia del segle XX

Sorgeix la reconsideració de doctrines passades: neoaristotelisme, neokantisme i neoutilitarisme. En aquest segle s'ha treballat molt el llenguatge de l'ètica:

• Intuïcionisme (Moore): El bé no és un bé natural; la bondat és bona perquè tu ho sents. Saps el que és bo, però no es pot definir perquè és relatiu. Intuïm el que és bo.
• Emotivisme: Diu que el bé és el que ens agrada, ja que les coses en si mateixes no són bones per naturalesa. Tant l'intuïcionisme com l'emotivisme són doctrines relativistes.
• Prescriptivisme: Pretén guiar la conducta mitjançant imperatius, normes o valors. Defensa poder argumentar per què alguna cosa és bona o no.

Factors de la felicitat i la infelicitat

Infelicitat

• Competitivitat
• Avorriment
• Cansament
• Enveja
• Sentiment de culpa
• Sentir-se víctima
• Por a ser jutjat

Felicitat

• Entusiasme
• Sentir-se estimat
• Relacions familiars
• Treball
• Aficions o interessos
• Esforç i resignació