Descartes: Mètode Filosòfic i Certesa Matemàtica
Relació amb l'Educació
La necessitat d'un mètode en filosofia ja s'havia sentit en el Renaixement (Francis Bacon el va posar en relleu), però en Descartes és una veritable obsessió: convençut de la certesa i seguretat de les matemàtiques, vol emprar en filosofia un mètode que condueixi amb la mateixa seguretat.
El Mètode Cartesià: Recerca de la Certesa
Obsessió per un Mètode Filosòfic
Un dels principals interessos de Descartes és el d'analitzar un sistema filosòfic basat en evidències i desenvolupat científicament. Per a això, la investigació s'ha de fonamentar en la raó, tenint com a model les matemàtiques, ja que aquesta ciència, per la puresa del seu objecte i la simplicitat de les seves argumentacions, està exempta d'error.
Les Matemàtiques com a Model de Raó
Per a Descartes, el mètode més exacte és el matemàtic (el d'Euclides, matemàtic hel·lenístic (segle III a.C.), autor de l'obra Els Elements de Geometria): un mètode que per deducció ens fa arribar d'una veritat certa (axioma) a les altres veritats. Així, planteja Descartes, es podrà construir també un sistema filosòfic, assentat sobre un fonament segur. Així doncs, la filosofia ha d'establir uns principis certs, coneguts per intuïció, des dels quals es pugui deduir amb tot rigor el seu cos doctrinal. La filosofia, doncs, exigeix un mètode fonamentat en la raó, de manera que aquest mètode no sigui una cosa estranya ni accidental a aquesta raó en què es fonamenta. Només així pot establir-se un conjunt de regles racionals vàlides per aprendre a distingir la veritat de la falsedat, veure amb claredat i distinció, i avançar amb seguretat pel camí de la ciència i la filosofia.
La Definició de Mètode de René Descartes
René Descartes entén per mètode el següent:
«Unes regles certes i fàcils, gràcies a les quals tots els que les observin exactament no prendran mai per vertader el que és fals, i arribaran, sense fatigar-se amb esforços inútils, sinó augmentant progressivament el seu saber, al coneixement veritable de tot allò de què siguin capaços...»
(René Descartes: Regles per a la direcció de l'esperit)
Orígens i Naturalesa del Mètode Cartesià
Els orígens del mètode cartesià es troben, segons ens explica el mateix Descartes, en la lògica, l'anàlisi geomètrica i l'àlgebra. Descartes s'inspira en el mètode de «resolució i composició» de l'escola de Pàdua, en què també s'inspira Galileu. Però Descartes no fa al·lusió a l'experiment. Això indica fins a quin punt la metodologia de Descartes dona preferència a l'anàlisi conceptual (no experimental) i a la deducció purament racional. En aquest sentit, el mètode cartesià es relaciona directament amb el mètode deductiu d'Euclides (però expressat segons una terminologia propera al mètode paduà): una llarga cadena de deduccions a partir d'uns principis simples i evidents (axiomes i definicions).