Descobriments i Imperi Espanyol: Segles XV-XVII
El Comerç Europeu i les Noves Rutes Marítimes
El comerç europeu amb Orient recorria el Mediterrani, arribava a Constantinoble i travessava l'Àsia Central. L'any 1459 els turcs van conquerir Constantinoble, per això va haver de trobar noves vies marítimes.
Rutes Marítimes Portugueses
- Ruta Africana: Van arribar a les illes Madeira i les illes Açores, van costejar les costes africanes i van arribar fins al Golf de Guinea.
- Ruta de l'Índia: Dirigida per Vasco de Gama, arriba fins a la costa de l'Índia i obre camí fins a les illes de les Espècies.
Colom i el Descobriment d'Amèrica
Colom volia arribar a les illes de les Espècies navegant a través de l'Atlàntic sense passar per l'Àfrica.
Les Capitulacions de Santa Fe
Colom va presentar el projecte als Reis Catòlics i ho van acceptar, però li van fer signar les Capitulacions de Santa Fe, que deien que rebria el títol d'almirall de la mar oceànica i virrei de les terres que descobrís, i la desena part de tots els beneficis que ell n'extragués.
Els Viatges de Colom
- Primer viatge: De Cadis a les illes Canàries, a Guanahaní. Van explorar altres illes i van anar fins a les illes Açores. Allà es van separar, uns cap a Lisboa i altres cap a Baiona.
- Segon viatge: De Cadis a les illes Canàries, a Guadalupe. Van explorar altres zones i van tornar.
- Tercer viatge: De Cadis a les illes Canàries, a les illes del Cap Verd, a Trinitat i s'hi van quedar.
- Quart viatge: De Cadis a les illes Canàries, a Guadalupe, i s'hi van quedar.
El Tractat de Tordesillas
Els Reis Catòlics van demanar al Papa que evangelitzés les zones descobertes per Colom, però mariners de Portugal també havien descobert noves zones. Per evitar conflictes es va signar el Tractat de Tordesillas, que imaginava una línia imaginària a 370 llegües a l'oest del Cap Verd que repartia zones: a l'oest per a Castella i a l'est per a Portugal.
Instruments de Navegació
- Portolans: Cartes marítimes on hi havia detallats ports i costes.
- Brúixola: T'indicava el nord, sud, est i oest.
- Astrolabi: Era per saber l'hora i per determinar l'altitud a partir de la posició dels estels.
- Caravel·la: Una nau alta i forta.
La Dinastia dels Habsburg
La família Habsburg va governar des de 1516 fins a 1700.
Herència de Carles I
- Joana la Boja: Castella, Navarra, Aragó, Amèrica, Nàpols, Sicília, Sardenya.
- Felip el Bell: Països Baixos, Luxemburg, Franc Comtat, Àustria, Alemanya.
Economia i Demografia al Segle XVI
Economia
La demanda de productes agrícoles amb prou feines va poder ser coberta amb la producció dels regnes hispànics. La indústria artesanal, especialment tèxtil, va veure que augmentava la demanda de productes i la monarquia se'n va afavorir, però la cosa va baixar amb la competència estrangera. El comerç és el que es va desenvolupar més. Espanya, França, Alemanya i altres països es van ocupar de portar productes a tot Europa i d'expandir el que arribava d'Europa.
Demografia
La població dels regnes hispànics va augmentar. Poques ciutats superaven els 5.000 habitants, però algunes com Barcelona, València, Valladolid, Sevilla, Toledo o la Corona d'Aragó arribaven a 30.000 habitants.
La Revolta dels Moriscos
Els moriscos eren musulmans espanyols als quals es va prohibir l'ús de la llengua, els seus vestits i els seus costums. El rei Felip II els perseguia, i el mateix que els va expulsar va provocar la insurrecció de Las Alpujarras. Després de tres anys de lluita, uns 80.000 moriscos van anar-se'n a altres zones de la península.
El Comte-duc d'Olivares i la Crisi de 1640
El comte-duc d'Olivares volia mantenir l'hegemonia dels Habsburg a Europa, per això va fer algunes guerres, algunes guanyades i d'altres perdudes. Però les guerres van consumir molts recursos i van empobrir Castella. Olivares va intentar recol·lectar més impostos i homes, però tantes exigències van acabar provocant l'aixecament del 1640. Es va signar la pau amb França l'any 1659, però va significar lliurar el Rosselló i una part de la Cerdanya.
La Fi de la Monarquia dels Habsburg
L'aixecament del 1640 va marcar la fi de la monarquia dels Habsburg.
Els Vàlids
Felip III i els seus successors no volien exercir tasques de govern i ho van deixar en mans dels vàlids, que eren els seus ministres.
Insurrecció de Las Alpujarras
Tres anys de lluita que van comportar la dispersió de 80.000 moriscos a altres zones de la Península.