Desenvolupament humà: De l'edat adulta a la psicomotricitat

Maduresa adulta

És la fase més estable en la vida de les persones. Etapa en la que es poden assolir els màxims rendiments físics i intel·lectuals.

Vellesa

• Inici: No hi ha un inici concret, legalment als 65 anys.
• Demografia: Un 12% de la població és gent gran.
• Envelliment: Provoca una disminució de les funcions dels òrgans.

Aspectes físics

• Els músculs s'atrofien.
• El greix s'acumula al voltant de l'abdomen.
• Els ossos es tornen més fràgils.

Trastorns psicomotors

Alteracions de la motricitat degudes a problemes en la construcció o maduració del cos.

Retards maduratius

• Torpesa, falta de coordinació, dificultats en el procés de lateralització.

Trastorns de la funció tònica

• Paratònies: Es dona quan és impossible relaxar voluntàriament els músculs.
• Sincinèsies: Moviments paràsits que apareixen en una part del cos quan movem una altra diferent. Reflexen una dificultat en el control motor.

Síndrome hipercinètic

Predomina la hiperactivitat, la impulsivitat i la inestabilitat.

Desorientació espacial

Incapacitat de l'individu per ubicar-se en un espai i localitzar els elements que el componen per les referències relatives al seu cos i a les dades de l'exterior.

Desorientació temporal

És la incapacitat per organitzar el temps i distingir els períodes temporals en funció de la seva duració.

Criteris metodològics

• Portar roba i calçats adequats.
• Estil més directe o més lliure.
• Clima de seguretat i confiança: donar afecte, somriure.
• Experiències viscudes de forma positiva.
• Relaxació: inici i final, com a hàbits rutinaris.

Psicomotricitat

Educació general basada en l'activitat corporal que afavoreix el desenvolupament harmònic dels aspectes fonamentals de la personalitat del nen.

Control tònic postural

Hipertonia (to muscular elevat), hipotonia (to muscular relaxat), eutonia (to òptim).

Lateralitat

El nen comença a saber quin és el seu costat dominant; hem de fomentar activitats per descobrir la seva lateralitat com més aviat millor.

Problemes d'una mala lateralitat

Apareixen problemes que repercuteixen sobre els aprenentatges escolars bàsics i sobre l'estabilitat emocional.

Lateralitat contrariada: No tenen lateralitat definida o han estat forçats en el procés, arribant a utilitzar amb major habilitat la mà no dominant (pot provocar tics o tartamudesa).