Desenvolupament humà infantil: Sensació i Percepció
El desenvolupament humà infantil
Tenen un significat diferent, encara que es transformen de manera paral·lela.
Se sustenta en:
- El creixement: fa referència als canvis físics que es produeixen en un organisme.
- La maduració: són canvis biològics que operen en l'ésser humà i que permeten l'adquisició de noves capacitats.
- El desenvolupament: es pot definir amb canvis psíquics que afecten la manera de sentir i de pensar, també la manera de comportar-se i actuar.
Psicologia ambientalista
(El món ho aporta tot i nosaltres ho rebem pels sentits)
- La corrent mecanicista considera la persona com una màquina que reacciona i actua a mesura que s'estimula des de l'exterior.
- L'ésser viu és un organisme passiu.
- El desenvolupament és un procés que depèn de l'aprenentatge que es produeix en reaccionar als estímuls exteriors.
- Es basa en l'empirisme i el mecanicisme.
Psicologia innata
- Es basa en el relacionisme i l'organisme.
- Els canvis de conducta en l'individu són resultat de processos interns.
- L'ésser humà és un organisme actiu.
Psicologia interaccionista
- Reuneix els elements dels dos primers.
- Accepta que les persones per desenvolupar-se necessiten tant factors ambientals com innats (hereditaris i sense prioritzar).
Psicologia contextualista-interaccionista
- El subjecte en desenvolupament i el medi formen part d'un únic sistema en el qual tots dos actuen mútuament. Som el mateix.
Desenvolupament sensorial (sensació i percepció)
El primer contacte de la persona amb el món que l'envolta és a través dels sentits. Integra tots aquests processos que es produeixen en els nens i nenes relacionats amb l'adquisició de la informació del seu entorn (colors, olors) i del seu propi organisme (fred, gana). Les capacitats sensorials són les primeres que suposen el primer pas del procés de formació de les seves funcions cognitives i afectives.
- Sensació: impressió que es produeix al cervell a causa d'un estímul provinent del món extern o intern (prové d'un objecte, subjecte passiu).
- Percepció: possibilitat d'organitzar els estímuls i poder diferenciar uns objectes dels altres. És una funció cognitiva bàsica (la realitza el subjecte passiu).
Llei de Gestalt (s. XX)
- Moviment psicològic nascut a Alemanya.
- Expliquen percepcions a través d'estímuls.
- Un fenomen de percepció que es dona com un tot.
- Un canvi en un element de la percepció afecta el fenomen perceptiu.
- La percepció està originalment estructurada des que naixem.
Llei de pregnància i bona forma
És una estructura de la manera més senzilla, equilibrada, estable i regular possible. Aquesta llei és un principi bàsic que regeix totes les altres lleis.
Llei de la proximitat
Es tendeix a percebre agrupats, o com un mateix objecte, els elements pròxims en l'espai o en el temps (agrupar elements que es troben en grup).
Llei de semblança
Es tendeix a agrupar elements semblants com si formessin part d'una mateixa estructura.
Llei de tancament
Tendeix a clausurar les bretxes existents en una figura que tingui les línies incompletes (perceben figures completes quan en realitat no ho són).
Llei de continuïtat
Es tendeix a percebre com si formessin part d'una mateixa figura els estímuls que guarden entre si la continuïtat d'una forma.
Llei de figura fons
La figura és l'objecte sobre el qual es focalitza l'atenció; el fons és la part del darrere o tot el que envolta la figura.