Diferencias entre cançons de gesta i cròniques

Cançons de gesta: Les cançons de gesta són narracions en vers centrades en fets heroics de la història nacional. Aquests poemes constituïen una mena de cròniques populars que informaven el pobre, d'una manera emotiva, sobre les gestes passades, tot combinant elements reals amb altres de llegendaris o fantàstics. El protagonista era idealitzat i convertit, sovint, en un heroi de qualitats sobrehumanes. L'estil és simple i la poesia es èpica.Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en una lectura col·lectiva o a ser llegides individualment.Les primeres eren en llatí, perquè anaven adreçades a un públic culte. En la majoria dels casos havien estat escrites als monestirs. A partir del segle XIII aquestes obres començaren aa ser traduïdes al català.

Llibre dels Feits o crónica de Jaume I La primera de les quatre grans cròniques és la de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), que en un dels seus manuscrits du el títol de Libre dels feits. Va ser escrita en dues etapes, l'any 1244 i l'any 1274. El rei n'és l'autor, perquè la inspirava, la dirigia i en dictava parts, encara que ell no la va escriure personalment sinó amb l'ajuda de col·laboradors.La crònica té forma autobiogràfica o de memòries. El monarca, en la primera persona -e (nós) majestàtic hi explica el seu llarg regnat, posant una atenció molt especial en les accions militars que ell i els seus exèrcits dugueren a terme, com les conquestes de Mallorca i València. El rei se'ns presenta com un autèntic heroi de gesta, un home molt bel·licós; i ens dóna visions àmplies i detallades de les seves campanyes per mar i per terra. A vegades, però, també ens explica detalls i escenes intranscendents de la seva vida quotidiana que ens acosten a la intimitat del monarca.L'obra és escrita en un estil viu, plàtic i, a vegades, descurat. Sovint utilitza expressions molt populars i fa parlar els personatges forasters en la llengua pròpia (aragonès, castellà, francès, lleguadocià), per donar verisme al diàleg.