Diferències Cognitives entre Homes i Dones i Patologies Cerebrals
Imatges per Ressonància Magnètica (IRM)
Un detector registra la forma en què els àtoms d'hidrogen responen dins el cos a un camp magnètic. El resultat és una imatge detallada dels teixits tous del cervell. Aquesta tècnica mesura el consum d'oxigen del cervell, revela detalls anatòmics i registra informació fisiològica i bioquímica dels òrgans i teixits. Els neuropsicòlegs miren dins del cervell com si fos transparent.
Cervell d'Home i Cervell de Dona
Els homes i les dones també difereixen en les seves capacitats intel·lectuals. La neuropsicòloga Doreen Kimura ha investigat com difereixen ambdós sexes i assenyala que "les principals diferències que marquen el sexe en la funció intel·lectual semblen residir en diferents capacitats i no en el quocient intel·lectual (QI)".
- Les dones són millors que els homes en habilitats com l'ús del llenguatge, la fluïdesa verbal, la velocitat d'articulació i la gramàtica. També són millors en velocitat perceptiva i càlcul aritmètic, recorden més detalls singulars d'una ruta i són més ràpides en certes tasques manuals.
- Els homes són millors en tasques espacials, raonament matemàtic, localització d'un camí en un itinerari i en proves d'habilitats motores.
Una explicació de les diferències cognitives d'homes i dones és que les hormones sexuals condicionen l'organització del cervell en una etapa precoç de la vida. L'ambient actua sobre els cervells, que presenten un sistema d'ordenació diferent segons la persona sigui nen o nena. Les hormones sexuals també influeixen en la vida adulta i actuen sobre el cervell modificant els nostres impulsos primaris, el nostre estat emocional i la conducta. En els homes hi ha una producció contínua de testosterona i sabem que indueix a agressivitat.
Patologies Cerebrals
Comprendre l'estructura i el funcionament del cervell humà és un dels grans desafiaments científics en el segle XXI. Les característiques fisioquímiques del cervell, un òrgan vulnerable a malalties i disfuncions i subjecte a les limitacions que li imposa la seva pròpia naturalesa biològica. Comprendre el funcionament del cervell és important en trastorns com l'autisme o l'epilèpsia i en les malalties d'Alzheimer i Parkinson.