Diglòssia, Polisèmia i Metonímia: Conceptes Clau de Semàntica
DIGLÒSSIA: Conflicte i jerarquia lingüística
La diglòssia és el conflicte que sorgeix entre dues varietats o dialectes d'una mateixa llengua, on una d'elles és considerada de cultura o de prestigi, i l'altra és relegada a l'ús quotidià o domèstic.
Exemple: Itàlia (llengua estàndard) / Sicília (dialecte).
Les dues varietats de la diglòssia
- Llengua A (Alta): És la llengua de prestigi, utilitzada en mitjans de comunicació, ensenyament i contextos formals.
- Llengua B (Baixa): És la llengua d'ús domèstic o col·loquial, emprada en la comunicació informal (p. ex., parlar amb amics).
Les quatre situacions sociolingüístiques de Fishman
Fishman estableix que en la societat poden coexistir quatre situacions diferents:
- Bilingüisme amb diglòssia (p. ex., Franquisme): Dues llengües presents, però una gaudeix d'un alt prestigi social i institucional.
- Diglòssia sense bilingüisme (p. ex., època dels trobadors): Es parla una llengua, però s'escriu o s'utilitza una altra de prestigi (com l'occità per a la poesia).
- Bilingüisme sense diglòssia (p. ex., col·lectius d'immigrants): Col·lectius nombrosos de persones immigrants on es parlen diverses llengües sense que cap d'elles tingui un prestigi clarament superior a les altres (p. ex., moltes persones a París parlen àrab).
- Ni bilingüisme ni diglòssia: Es dona en petites comunitats aïllades i monolingües.
POLISÈMIA I MONOSÈMIA: L'evolució del significat
Definicions bàsiques
- La polisèmia és la propietat d'un signe lingüístic que té més d'un significat.
- La monosèmia es dona quan un significant té tan sols un significat.
La Llei del Mínim Esforç
Els mots més usuals han desenvolupat la capacitat d'ampliar els seus significats. Si una paraula pot cobrir significats molt diferents, no hi ha cap raó que impulsi el parlant a usar tres mots diferents, un per a cada significat. Aquest fenomen, conegut com la Llei del Mínim Esforç, esdevé igual en totes les llengües.
Polisèmia vs. Homonímia
La diferència entre polisèmia i homonímia és d'origen etimològic:
- Polisèmia: Un mot, a partir d'un únic origen etimològic, diversifica i amplia els seus significats al llarg del temps.
- Homonímia: Mots amb orígens etimològics diferents que, amb el temps, arriben a confondre's formalment, esdevenint homònims.
Homògrafs i Homòfons
Dins de l'homonímia, trobem dues concrecions:
- Homògrafs: Mots que han arribat a tenir la mateixa grafia.
- Homòfons: Mots que tenen el mateix so, però s'escriuen de manera diferent.
METONÍMIA I SINÈCDOQUE: Relacions de significat
La Metonímia
La metonímia és un altre cas de relació entre significats, un vincle causat per la proximitat semàntica. Consisteix en la supressió d'un mot i la seva substitució per un altre. Les relacions metonímiques més usuals són:
- De continent a contingut.
- De material a producte.
- De lloc de procedència a cosa que en procedeix.
- De creador a cosa creada.
- De causa a efecte.
- De marca a producte.
- De símbol a cosa simbolitzada.
- L'abstracte pel concret.
La Sinècdoque
La sinècdoque és considerada una forma de metonímia. Les concrecions més usuals són:
- De la part al tot.
- De particular a general.