Dimensió Òptima del Sector Públic: Anàlisi i Factors
Com arribar a la Dimensió Òptima?
Els punts b i c indiquen dimensions de fet que corresponen a òptims tècnics. El punt d és una dimensió de fet que no arriba a l'òptim tècnic; és un punt ineficient. El punt a coincideix amb la dimensió òptima, ja que entre els punts òptims tècnics, és el que aconsegueix un major nivell de preferència entre les combinacions d’outputs públics i privats en aquella societat.
Ara bé, com podem arribar a conèixer el punt a d’una forma més pràctica?
Via d'accés al contingut operatiu de la dimensió òptima
- Preguntar per la dimensió òptima del sector públic és pronunciar-se sobre el grau adequat de comportaments coactius, no lucratius i col·lectius (repassar tema 1) que caracteritzen aquest sector. Significa, per tant, decidir quin pes ha de tenir la solidaritat, el paternalisme i les preferències col·lectives en l'assignació dels recursos d'un país.
- El segon pas necessari és la desagregació en els seus components o actuacions. És massa complex pretendre arribar a esbrinar la dimensió òptima referida a tot el Sector Públic.
El primer nivell de desagregació seria entre activitats pressupostàries, producció pública i activitat reguladora. Així investigarem:
- a. La dimensió òptima del Pressupost de l'Estat.
- b. La dimensió òptima de l'activitat productora del Sector Públic.
- c. L'activitat òptima de la regulació pública.
Si continuem desagregant, hi ha un altre nivell que encara pot resultar més operatiu. Així, podem preguntar-nos per la dimensió òptima de diverses actuacions pressupostàries:
- a) El finançament públic.
- a. El nivell òptim de l'endeutament de l'Estat
- b. El nivell òptim d'impostos
- c. Ídem d'altres tributs.
- d. Altres fonts d'ingressos públics.
- b) La provisió pública.
- a. Despeses en sanitat
- b. Despeses en educació
- c. Despeses en seguretat…
- d. Unes altres…
Aquesta forma d'anàlisi ens portaria a anar desagregant cada vegada en magnituds més concretes, com per exemple els diferents impostos que configuren els ingressos públics o les diferents polítiques de despesa pública.
A tall d'exemple, es podria analitzar quin és el nivell òptim de les despeses sanitàries, de la quantia de beques per a estudiants, de la defensa nacional, etc. Sempre caldrà tenir en compte les preferències ciutadanes, la tecnologia disponible i les restriccions institucionals (variables que hem definit anteriorment).
Per a il·lustrar la importància de la desagregació, preguntem-nos com volem esbrinar la dimensió òptima del sector públic si no som capaços de contestar a preguntes més senzilles –per desagregades–, com les anteriors.
Determinació de la dimensió
3) La dimensió del sector públic o del privat, podria determinar-se a partir de la quantificació i valoració de les respectives fallades i limitacions de cada sector, així com de la capacitat per a corregir les fallades i limitacions propis i dels altres sectors.
Aquest enfocament és fonamental en l'Economia Institucional.