Dimensió Psíquica i Inicis de la Psicologia Científica: Wundt

1.- La dimensió psíquica o mental. Els diferents punts de vista en relació al seu estudi científic

Quan va aparèixer la psicologia… Es van recollir les problemàtiques que ja venien donades de la dimensió de l'home, una dimensió intangible, la dimensió interior. Això pot ser el que podem relacionar amb el comportament, que és la manera que es veu de com es porta un home.

I el psiquisme: dimensió de l'home que no es veu, la dimensió mental que és intangible, per això es caracteritza. D'aquí comencen tots els corrents del segle XX. Hi pot o no haver-hi una ciència que tingui com a objecte d'estudi l'ànima?

Cada vegada que ens referim a la psique, ànima, estem parlant de la dimensió. No parlem de religió. És una dimensió de la nostra realitat, però té una diferència amb les dimensions filosògiques, que no es pot veure, ni tocar: LA DIMENSIÓ MENTAL.

Tota la problemàtica de la psicologia gira entorn de si es pot considerar una ciència, ja que la psicologia és inobservable, no es pot tocar, és intangible. La ciència es fa d'allò que es toca, es veu, es pot dur al laboratori.

Hi ha polèmica de si la ment es pot estudiar.

Psicologia: és la ciència que estudia la conducta i els processos mentals.

Són corrents. El conductisme diu que només es pot estudiar el comportament, d'altres en canvi diuen que volen estudiar les neurones per relacionar.

El positivisme (mentalitat - és un corrent del segle XIX filosòfic) diu que només es considerarà verdader en l'àmbit científic si és comprovable, observable i mesurable = mètode experimental.

La psicologia es va fer lloc en una societat on hi havia el positivisme.

La psicologia (i ciències humanes) neix en polèmica per haver-se d'enfrontar amb les exigències del positivisme.

La dimensió psíquica o mental. La psicologia no és metafísica (existeix i no ens l'inventem).

La dimensió moral dels éssers humans es pot observar. Les pedres no tenen dimensió moral. Per exemple, hi entra la responsabilitat.

Com nosaltres ens reconeixem com a cossos i organismes físics, també reconeixem una realitat mental.

Només hi ha una realitat humana, la qual podem observar amb dues dimensions diferents, la física i la mental.

Un dels problemes és que si la dimensió mental pot ser reduïda a la dimensió física, per exemple, podríem explicar tot el que passa quan ens enamorem amb la bioquímica? Però també es pot observar així: exemple: vas al metge perquè tens mal de panxa i et diu que és de l'estrès de preocupacions.

VIVIM: Tenim vivències, això es redueix a la dimensió mental. A mesura que van passant coses, aquestes passen a ser vivències teves. Aquestes vivències són viscudes per nosaltres amb sensacions.

ESTEM VIUS: Perquè som animals. Es redueix a la dimensió física.

No és el mateix que jo senti una campana, que la campana, perquè jo visc lo de sentir-la i no soc la campana.

No és el mateix quan veig una posta de sol i el sol.

Els psicoanalistes analitzen el problema de la persona a través de la vida de la persona. Busca pistes. En canvi, un bioquímic ni buscarà pistes en la ment, parlant de la vida, sinó que buscarà hormones.

2.- Wundt i l'introspeccionisme. Els inicis de la psicologia com a ciència.

És el fundador de la filosofia. Va néixer al 1832 i va morir al 1920. Era de Mannheim i era professor de la universitat de Leipzig.

Les seves aportacions no van ser determinants sinó que ho és perquè ell volia fer que la psicologia es pogués adaptar al mètode científic.

Wundt és el fundador de la psicologia. Es considera com a tal no per les seves aportacions, sinó per la seva actitud i per crear el primer laboratori de la ment.

En aquell moment el corrent que predominava en el món era el positivisme, el qual creia que una ciència havia de tenir com a objecte d'estudi una cosa experimentable i palpable.

Wundt no hi estava d'acord ja que ell recolzava la idea que la psicologia havia de ser una ciència com les altres. I va acceptar el repte de fer un laboratori de la ment en el qual el que seria objecte d'estudi seria la ment, que no és palpable ni experimentable.

Estava a favor del positivisme en que la psicologia no té un objecte d'estudi palpable, però estava en contra en que la psicologia fos discriminada per tenir subjectivitat. La psicologia havia de ser tractada com qualsevol altre ciència. Es posa en contra del reduccionisme material del positivisme. Volia seguir un mètode científic.

Primer de tot diu que cal distingir entre:

• la fisiologia que estudia la dimensió física
• la psicologia que és la que estudia la dimensió mental.

Va treure una conclusió: com que la ment és interior només pot ser observada per un mateix. I per tant s'ha de fer una auto observació de la ment => introspecció.

Com que vol tractar la psicologia com a una ciència normal, ha de seguir un mètode científic, per tant, ha de controlar la situació.

Va agafar diferents pacients, i els tancava amb ell en una habitació amb les llums apagades, i usava un metrònom per provocar una determinada situació que li servia per estudiar la consciència: la capacitat d'atenció, la memòria i la formulació de sentiments. Volia mesurar l'àrea mental.

Amb el metrònom va descobrir que el nostre cervell ordena els tic tac dels metrònoms en diferents normes, que nosaltres mateixos imposem, per tant que tenim memòria rítmica.

Depèn de la llargada i la velocitat dels tic tacs del metrònom, provocava un sentiment o un altre al seu pacient. Quan aquestes regularitats o irregularitats es trenquen tenen un xoc en la ment. Ell estudiava aquestes reaccions.

També intentava ubicar els sentiments en una línia imaginària, la situació dels individus quan hi havia un ritme determinat del metrònom.

Igual que fa la física de reduir les coses en elements més bàsics, Wundt va voler fer el mateix i va reduir els nostres estats anímics (= sentiments/ emocions) a elements més bàsics, les sensacions.

Hi havia tres tipus de sensacions, o tres dimensions diferents:

• pla - desplaer
• excitació - calma
• tensió - relaxació

Diu que les nostres emocions es mouen sempre en aquestes tres dimensions. I que una situació determinada provoca un ordre en el conjunt de sensacions que provoquen un estat anímic.

Podem passar gradualment d'un punt a un altre o podem passar d'un extrem a un altre. Com per exemple: abans de la presentació del TR estarem en plena tensió i llavors en plena calma.

Wundt mesurava aquestes sensacions amb el metrònom.

La conclusió que en va treure és que tenim multiplicitat de sensacions i que el conjunt d'aquestes 3 dimensions és l'estat emocional de la persona.

En aquesta investigació trobem per part de Wundt un esforç per ser objectiu. Vol compaginar dues idees:

• La psicologia és la ciència de la ment
• No es pot reduir la ment a res materialment observable.

El seu resultat és la introspecció.