La dimensió social de l’educació

"Sociologia de l'educació", l'objectiu prioritari de la qual és estudiar l'educació com un fet social més, dins del dinamisme general de la vida social.

Les funcions socials de l’educació

Tota institució social compleix la tasca de satisfer certes necessitats dels individus. L'educació, com a institució social, també desenvolupa importants i múltiples funcions, a través de les quals proporciona unitat, maduresa i cohesió, tant al grup en general com als seus membres. Hi ha tota una sèrie de finalitats socials de l'educació que, més enllà dels fins merament individuals i sovint en consonància o oposició amb aquests fins, hi són inherents. Entre d'altres funcions, hi destaquem les següents:

Assegurar la continuïtat social

De la mateixa manera que els éssers vius, la societat tracta de reproduir-se i de perpetuar la identitat al llarg del temps. Això ho aconsegueix transmetent a les noves generacions tot el patrimoni cultural acumulat per les generacions anteriors. En aquest sentit, la societat és conservadora i procura mantenir les tradicions, usos i costums.

Promoure el canvi social

Però la societat necessita al mateix temps introduir noves variants i perspectives, capaces de renovar velles estructures i assegurar-ne la supervivència i el progrés. L'educació contribueix també a fomentar l'esperit crític i la creativitat dels individus, a promoure i preparar el terreny per al canvi social. Tanmateix dubten que l'escola, atès el caràcter conservador d'aquesta institució educativa, pugui atènyer el caràcter innovador i progressista de la societat.

Adaptar els individus al grup

Si el canvi social fos massa ràpid o intens, la societat viuria una situació de crisi, d'inseguretat i de desconcert.

Exercir un control social

Tot grup humà estableix unes normes sobre el comportament dels seus membres i els obliga a sotmetre-s'hi. Aquest control s'exerceix de maneres molt diverses: ideologia, costums, religió, dret, sancions, etc.

Servir els fins polítics

Segons l'anterior, l'educació es mostra com un bon instrument al servei dels designis polítics, i pot preparar els individus per a un canvi i, sobretot, per consolidar la situació existent.

Realitzar una selecció social

Disminuir les diferències socials

Davant de les postures anteriors, l'educació ha de vetllar pels interessos de l'individu, però, alhora, per les conveniències de la societat, ha de promoure les capes inferiors de la societat, segons el principi d'igualtat d'oportunitats. L'educació cal que sigui un dels principals instruments que permeti la igualació dels diversos sectors socials.

Promoure el desenvolupament material de la societat

El desenvolupament econòmic d'un país depèn en gran mesura del nivell educatiu i cultural que té. En efecte, l'escola, en elevar el nivell cultural dels individus, augmenta també les seves capacitats i, sobretot, els atorga una base per a la qualificació professional, imprescindible per a l'expansió industrial.

Funciones de l'escola:

• Tenir cura dels nens: mantenir els nens ocupats mentre els seus pares estan en les seves activitats.
• Socialització: posar-los en contacte amb altres nens.
• Ensenyar-los normes bàsiques de conducta social.
• Preparar-los per al món del treball.
• Adquirir coneixements: adquirir les habilitats bàsiques instrumentals: llegir, escriure, expressar-se, aritmètica.
• Adquirir el coneixement científic.
• Ritus d'iniciació: sotmetre's a proves que serveixen de selecció per a la vida social.
• Establir discriminacions entre ells.

Els factors i condicionaments socials de l’educació

a) la família a què pertany, el tipus d'hàbitat i d'ecologia (ambient rural o urbà, per exemple) i la classe social en la qual ha nascut

b) el desenvolupament del país, les inversions realitzades en educació, la quantitat i qualitat de mitjans pedagògics posats en circulació, el nivell cultural, la demanda social d'educació i, fins i tot, l'interès polític que ofereix l'escola en un moment donat

L’educació parasistemàtica

Institucions socials paral·leles dedicades a satisfer les necessitats col·lectives i individuals de formació professional i perfeccionament.

L’educació informal

La influència dels mitjans de comunicació en les idees, sentiments i actituds dels individus.