El Discòbol de Miró: Anàlisi d'una Escultura Grega Clàssica

El Discòbol de Miró

• Títol: El Discòbol
• Autor: Miró
• Cronologia: 460 aC
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Original: bronze; Còpia: marbre
• Tema: Esportiu, atlètic
• Localització: Museu Nacional Romà

Comentari

Miró va ser un dels autors més importants i actius de la Grècia clàssica. Rebia la protecció del gran governant d'Atenes, Pèricles. Miró és un dels escultors grecs que està més en deute amb les còpies romanes, perquè sinó gairebé no el coneixeríem.

Descripció formal

Miró, amb el seu Discòbol, trenca amb la tradició dels principis de l'equilibri i la frontalitat. Malgrat aquest «trencament», continua expressant una certa serenitat, ja que la musculatura està igual de marcada a tot arreu, independentment de l'esforç o repòs que facin els seus braços i cames. Miró tenia una gran inquietud pel moviment i com representar-lo. El representa mitjançant la tècnica del rhythmos, que consisteix a planificar la composició de l'estàtua a partir d'unes poques figures geomètriques. Tot i el bon treball anatòmic, l'expressió del rostre és inexpressiva a causa de l'excessiva geometrització. Aquesta geometrització, a l'època clàssica, no només se centrava en el rostre, sinó també en tot el cos. Això prové del cànon de proporcionalitat del cos establert per Policlet el Vell, que deia que el cap havia de ser una setena part del cos.

Temàtica

El Discòbol és la imatge d'un jove atleta, Jacint, que va morir en uns jocs dedicats al déu Apol·lo, representat en el moment de màxima concentració abans de llançar el disc. Ja anteriorment, els escultors ja havien representat atletes llançant el disc, però generalment els esculpien drets, en el primer temps de l'acció, que consisteix a balancejar l'objecte de dalt a baix. Miró es va arriscar i el va representar en el segon temps de l'acció, és a dir, quan, a més de balancejar el disc, l'atleta fa una volta amb tot el cos girant sobre si mateix. D'aquesta manera, afegeix tot el pes de l'esforç muscular que fa al tercer temps, el del llançament. L'elecció d'un atleta com a tema escultòric principal no és estranya. A l'època, a més de les divinitats, els atletes que gaudien d'una gran fama eren representats com a models de bellesa ideal. A més, Miró veu en el tema dels atletes la possibilitat d'expressar tota la força del moviment.

Models i influències

Encara que Miró va trencar alguns cànons de l'escultura arcaica, aquesta va ser un punt de partida molt significatiu en la seva obra, tal com ho testifiquen alguns elements formals. També cal assenyalar la influència que van tenir en l'obra de Miró els vasos de ceràmica pintats i les estàtues petites de bronze, obres d'una gran importància per entendre l'escultura de marbre des dels punts de vista formal i temàtics. En la ceràmica i en aquestes obres menors, l'artista gaudia de més llibertat creativa i facilitat tècnica i, en conseqüència, podia proposar solucions formals més avançades, que posteriorment eren reproduïdes en marbre. Amb aquesta obra, Miró va fer un pas molt important en l'estudi del moviment escultòric. Aspectes com la tensió muscular o la interacció de l'obra amb l'espai circumdant van ser, sens dubte, innovacions decisives per al futur de l'escultura.