Dret financer
El mite consisteix en explicacions tradicionals mítiques,imaginatives i fantàstiques basades en vicissituds de déus i herois. És caòtic i arbitrari, ja que no està sotmès a cap llei fixa. Les seves característiques són autoritat, creença, força, saviesa, comunitat, inmobilisme i sentit. La filosofia és la recerca del saber, és a dir el resultat d’una activitat i n’hi ha 3 maneres de dur a terme aquesta activitat: racional (argumentacions lògiques), sistemàtic (coneixements ordenats, no s’admenten incoherències) i crític(revisat i rebutjat). Carácterístiques: Problematitzadora: aborda els problemes més que els resol. Universialista: intenta abastar tota la realitat i estableix unions entre les diverses ciències. Critica: intenta descobrir errors, fal·lacies i manipulacions ideològiques. Clarificadora: anàlisi conceptual. Pràctica: interès en orientar-nos en la vida. Pas del mite al logos: en aquesta expressió es fa referència al fet d’abandonar gradualment el mite i Substituir-lo pel logos (raó) l’aparició del pensament racional i reflexiu extret de l’experiència i l’observació.
Procés d’hominització: els canvis més importants que es van produir en els homínids van ser:
La posició erecta: A diferència d’altres primats, els avantpassats de l’ésser humà es van caracteritzar per la marxa bípeda, és a dir, que caminaven sobre els dos peus sense utilitzar les mans com a suport. Alliberament de les extremitats superiors: caminar dret sense utilitzar les extremitats superiors va permetre que les mans s’especialitzessin en funcions diferents de la marxa i posseir una sèrie de capacitats que depenen de l’existència d’un cervell desenvolupat i complex. Desenvolupament cerebral: més capacitat cerebral per manipular i fabricar objectes.
Capacitat tècnica: fabricar i utilitzar instruments per a modificar l’entorn i satisfer així les nostres necessitats. Capacitat simbòlica: la capacitat que té l’ésser humà de crear i d’expressar-s per mitjà de símbols. Els símbols son convencionals, és a dir, no mantenen cap tipus de relació casual ni de semblança amb la realitat en la qual representen, sinó que la relació que els connecta l’han establert les persones.