Economia i Finances Regionals: El Sector Primari i el Finançament Autonòmic
El Sector Primari: Característiques Generals
El sector primari presenta unes característiques generals que es mantenen constants des de finals del segle passat:
- Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu.
- Augment de la superfície ocupada pels boscos a causa de la pèrdua d'importància de l'ús de les pastures.
- Increment de les superfícies sense aprofitament agrari i pèrdua de sòl agrícola a conseqüència del creixement de sòl urbà i del destinat a infraestructures i serveis.
- Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua d'importància dels sectors pesquer i forestal.
- Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària.
- Pèrdua de població activa i envelliment.
Agricultura: Secà i Regadiu a la Península Ibèrica
La península Ibèrica està situada a la zona climàtica d'influència mediterrània i presenta unes precipitacions mitjanes anuals entre 300 i 600 mm. Això fa que s'hi produeixi una clara diferenciació entre una gran extensió de conreus de secà i els conreus de regadiu, que, tot i ocupar només el 21% de la superfície, representen dos terços del valor econòmic de la producció agrícola.
Conreus de Regadiu: Valor Econòmic
Podem trobar-hi plantes herbàcies (girasol, lli, la soja, farratges), però el valor econòmic més important dels regadius es produeix en els conreus hortícoles i de fruiters.
La Ramaderia: Producció i Estabilització
La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final agrària. Després d'un llarg període de 40 anys de creixement de la cabanya ramadera (1960-1999), en els darrers anys s'ha produït una estabilització del nombre de caps de bestiar.
- El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i producció econòmica, és el porcí.
- El sector boví és el quart per ordre d'importància dins la UE.
- Espanya és el segon estat de la UE pel que fa a la importància del seu bestiar oví i caprí, dos tipus de bestiar tradicionals a Espanya, sobretot a les terres de secà interiors, que ara estan totalment estancats i mostren una tendència a la baixa.
Pesca i Superfície Forestal
La Pesca
Malgrat la seva importància local i regional, té un paper poc destacat des del punt de vista econòmic dins la producció final del sector primari.
La Superfície Forestal
La superfície forestal de l'Estat espanyol és de 26,3 milions d'hectàrees, una mica més de la meitat del territori, de les quals només se'n poden considerar bosc 14 milions.
La Indústria Agroalimentària
Ocupa un 14,3% de la població activa espanyola i és una de les capdavanteres per població ocupada i valor econòmic. La distribució dels seus productes té una incidència important en el sector dels transports, ja que molts d'aquests productes s'han de distribuir a gran quantitat de petits comerços.
El Sector de la Construcció
És un gran creador d'ocupació, però depèn molt de les conjuntures econòmiques i, a més, està molt atomitzat en petites empreses. En el cas de les poques grans empreses que hi ha en aquest sector, la dependència de l'obra pública d'infraestructures també és molt important.
Finançament de les Comunitats Autònomes (CCAA)
Models de Finançament: Règim Comú i Règim Foral
Tal com estableix la Constitució, hi ha dos models bàsics de finançament de les comunitats autònomes: el règim comú i el règim foral.
El Règim Comú
És el sistema de finançament que han d'aplicar la majoria de les comunitats autònomes. Segons aquest sistema, les comunitats autònomes reben de l'Administració central de l'Estat dos tipus de recursos:
- Recursos Tributaris: Són diners provinents d'alguns impostos que se cedeixen a les administracions autonòmiques.
- Recursos No Tributaris: Són diners que es reben de l'Estat que no depenen de cap impost.
El Règim Foral
S'aplica exclusivament a Navarra i al País Basc, anomenats territoris forals històrics.
La Redistribució Estatal dels Recursos
Circumstàncies històriques o conjunturals poden fer que les administracions autonòmiques tinguin problemes per finançar els serveis que presten.
A les comunitats de règim comú, hi ha l'anomenat Fons de Suficiència com a mecanisme de tancament del sistema de finançament.
Com que la major part del finançament global de les comunitats de règim comú prové d'impostos cedits per l'Estat, les que tenen un desenvolupament econòmic més petit i generen menys riquesa podrien quedar en situació desafavorida. Per això, la Constitució va preveure l'any 1978 la creació d'un Fons de Compensació Interterritorial per corregir desequilibris i fer efectiu l'anomenat principi de solidaritat. Aquest fons es va posar en marxa amb l'aplicació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) de 1980.