Economia Internacional: Balança de Pagaments, UE i Comerç

Economia18 de des. 20245,76 KB

Model A 1: Subbalança i Partida de Conceptes

Variacions d’or en el Banc Central: compte financer, variació de reserves (BC).
Compra d’una explotació minera: compte de capital, transferències de capital.
Divises en el Banc d’Espanya: compte financer, variació de reserves (BC).
Préstec comercial amb Japó: compte financer, variació de reserves.
Remeses d’emigrants: compte financer, altres inversions.
Ajudes al desenvolupament: compte corrent, transferències.
Exportació de béns: compte corrent, mercaderies.
Venda d’una patent: compte de capital, transferències de capital.
Compra de deute públic per un import baix: compte de capital, transferències de capital.
Aportacions a la UE: compte de capital, transferències de capital.

La balança de pagaments es basa en els següents principis:

Ingressos: s’anoten les transaccions que subministren divises al país que elabora la balança.
Pagaments: es registren les transaccions que impliquen sortida de divises.
Saldo: diferència entre pagaments i ingressos.

El capítol "errors i omissions" recull les discrepàncies estadístiques per tal que el saldo final de la balança de pagaments sigui zero.

El diner té tres funcions principals:

Mitjà de canvi: generalment acceptat per la col·lectivitat per a efectuar transaccions i cancel·lar deutes.
Unitat de compte: unitat en què es fixen els preus i es porten els comptes.
Dipòsit de valor: actiu financer que serveix per a mantenir la riquesa.

Avantatge comparatiu: avantatge d'un país en la producció d'un bé quan el pot produir a un cost d'oportunitat menor, en termes d'altres béns, en comparació amb un altre país.
Aranzels: impostos a les importacions per a protegir la producció nacional.
Contingents: restriccions quantitatives a les importacions.
Barreres no aranzel·làries: obstacles al lliure comerç, com ara regulacions tècniques o sanitàries.

L'Organització Mundial del Comerç (OMC) té com a objectius principals:

El FMI es caracteritza per:

Els objectius de la integració econòmica inclouen:

NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord): àrea de lliure comerç entre els Estats Units, Canadà i Mèxic, amb un sistema de preferències duaneres.
EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç): formada per països europeus que no formen part de la UE, però que mantenen acords de lliure comerç amb aquesta.

Comissió Europea (Brussel·les): òrgan executiu, dissenya polítiques i les presenta al Consell.
Consell de la Unió Europea (Brussel·les): format per un ministre de cada estat membre, aprova les polítiques.
Parlament Europeu (Estrasburg): la Comissió ha de consultar les seves propostes amb el Parlament abans de presentar-les al Consell.
Tribunal de Justícia (Luxemburg): vetlla pel compliment dels acords establerts.

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): finança el desenvolupament de les regions menys desenvolupades.
Fons Social Europeu (FSE): finança programes d'ajuda als sectors socials més desafavorits.
Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA): orienta el desenvolupament agrari i estableix preus de garantia per als productes del sector.

Destinats a reduir les diferències en el benestar econòmic entre els països de la UE.

Revaluació: augment del tipus de canvi oficial d'una moneda per part del Banc Central, en un sistema de tipus de canvi fix.
Depreciació: reducció del valor d'una moneda en relació amb altres monedes, en un sistema de tipus de canvi flexible.

Els següents països formen part de la UE però no de la zona euro:

Regne Unit, Dinamarca, Suècia, República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Bulgària i Romania.