L'economia i l'oposició al franquisme (1959-1973)

Geografia2,4 KB

El desenvolupament econòmic

Fase d’intens creixement econòmic que va conduir Espanya cap a la industrialització pròpia del món occidental avançat, tot i presentar moltes limitacions:

  • Forts desequilibris territorials.
  • Renda per càpita inferior a l’europea.
  • Elevat nivell d’inflació i un mercat laboral feble.
  • Manca de competitivitat industrial.
  • Dependència energètica i tecnològica.
  • Elevat nivell d’intervenció estatal (manca de liberalització).

Els "Planes de Desarrollo"

Els plans quatriennals (1964-67, 68-71 i 71-75) es van centrar en el sector industrial, la millora de les estructures empresarials i la creació dels "Polos de Desarrollo", tot i que van tenir poca incidència real sobre el creixement econòmic del país.

Inversió estrangera i turisme

Es va produir un gran volum d’inversió de capitals des de l’exterior, sobretot en tecnologia, essencial per al desenvolupament industrial. Així mateix, l'inici del turisme de masses suposà l’entrada massiva de capital a les zones receptores.

L'èxode migratori

El gran fenomen migratori cap a països demandants de mà d’obra (França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, etc.) va permetre la transferència monetària a Espanya mitjançant salaris estalviats. Alhora, l’emigració va disminuir les borses de desocupació i va alleugerir les pressions socials a les regions més deprimides.

Les oposicions al règim

L'oposició es va articular a través de diversos fronts:

  • Món universitari: Predomini de moviments democràtics entre estudiants i professors.
  • PCE: Creixent influència sobre els moviments polítics, socials i culturals.
  • Moviments cristians: Aparició de sectors progressistes allunyats del règim.
  • Nacionalismes: Enfortiment dels moviments reivindicatius a Euskadi i Catalunya.

Fites polítiques del període

  • 1966: Aprovació per "referèndum" de la Ley Orgánica del Estado, que intentava ser una mena de "Constitució" de l’Estat.
  • 1969: Franco nomena formalment el príncep Joan Carles de Borbó com a successor com a Cap de l’Estat amb el títol de Rei.

Descarregar

PDF Word HTML