Efectes de la despesa pública i l'austeritat (2008–2013)
Polítiques fiscals i recuperació (2008–2013)
A més, aquests programes d'augment de la despesa pública (es va qüestionar aquesta mesura com a forma de sortir de la crisi) no van ser suficients per sortir de la crisi. Es qüestiona l'eficàcia d'aquesta mesura, és a dir, la destinació d'aquest augment, que es va concentrar en el sector de l'automòbil i de la construcció, sectors tradicionals i madurs que no tenen més capacitat per augmentar la producció ni per crear ocupació. En definitiva, la despesa del sector públic va anar dirigida a sectors que no tenien més capacitat de creixement en lloc de focalitzar-la cap a nous sectors productius amb més capacitat de producció i, per tant, de generar més activitat econòmica. Per aquests motius no van servir a llarg termini.
S'hauria d'haver potenciat sectors amb més capacitat de creixement o projecció a llarg termini, com per exemple la recerca, el turisme, el desenvolupament..., i no intentar «salvar» aquests dos sectors tradicionals.
A nivell macroeconòmic, aquests augments de la despesa pública i el creixement dels països emergents, que no es van veure tan afectats per la crisi, afavoreixen que hi hagi una certa recuperació cap a finals de l'any 2009, quan sorgeix l'expressió «brotes verdes». Apareixen taxes de creixement positives (pròximes a 0) a nivell mundial; en el cas d'Espanya, el PIB no es recupera fins l'any 2010. El fet que passem de taxes de PIB negatives a positives no significa que haguem sortit de la crisi. L'any 2009 encara ens trobem amb unes taxes d'atur elevades, una elevada morositat, sense accés al crèdit; el sector privat segueix molt endeutat, la inversió i el comerç mundial no es recuperen, i la confiança tant de les famílies com de les empreses continua sent negativa.
A partir de l'any 2010, els països més desenvolupats tenen problemes elevats derivats del dèficit públic (generats per l'augment de la despesa pública). En el cas dels països de la UE, es substitueixen aquestes polítiques expansives per polítiques d'austeritat (restrictives), amb l'objectiu d'ajustar-se als criteris del dèficit i del deute públic del Pacte d'Estabilitat. En canvi, als EUA es manté la política expansiva, que continua vigent encara l'any 2013.
En el cas dels països de la UE, la política d'austeritat ha comportat un agreujament del PIB... i, per tant, una nova recessió a partir del tercer trimestre de l'any 2012. Les causes d'aquesta nova recessió són: