EGM: Estudi General de Mitjans, Audiències i Consum de Mitjans a Espanya

EGM (Estudi General de Mitjans)

Estudi anual multimèdia, naixut el 1968, que utilitza una elevada mida de mostra (alt grau de validesa) i ofereix una informació molt exhaustiva i precisa. Serveix de referència per a altres investigacions socials i s'utilitza com a mètode de validació dels resultats oferts pels audímetres. Des de 1968 fins a 1985: va ser el document bàsic per a la recerca d'audiències a RTVE.

L'entitat propietària de les dades i responsable de la planificació i supervisió de l'EGM és la AIMC.

Mostra anual: 40.000 persones. Mostra per onada: 13.333 persones.

Característiques tècniques

És un estudi poblacional. No es tracta de representar els lectors. Busca una representació adequada de la població sobre el seu comportament en relació amb el consum de mitjans. És un estudi multimèdia, és a dir, estudia per a cada individu el seu comportament respecte als diferents mitjans.

És un estudi anual. El disseny mostral és anual, encara que aquest disseny es divideix posteriorment en 3 parts de mateixa mida i composició; el cicle mostral només es completa en 3 onades, és a dir, en 1 any d'investigació.

INVESTIGACIÓ QUALITATIVA DE L'AUDIÈNCIA

Pretén conèixer més les motivacions, les percepcions i les valoracions sobre els diferents mitjans i els seus continguts que té l'audiència.

Entre les tècniques més utilitzades hi ha l'entrevista, el grup de discussió i l'observació, aplicades a qüestions globals sobre la televisió o sobre aspectes molt concrets com els presentadors, els continguts, els decorats o la durada dels talls publicitaris.

Per al grup de discussió (focus group o dinàmica de grup) es reuneix un nombre de persones, generalment entre 8 i 12, que, en un ambient distès, conversen i opinen sobre aspectes formals i de contingut dels diferents canals de televisió i els seus programes. Aquesta tècnica ha estat utilitzada per analitzar la programació actual, programes pilot i fins i tot projectes de programa i per a TNT en una fase molt anterior a la seva materialització. Dins del grup de discussió es pot incloure el Delphi, o tècnica basada en el grup de persones amb un alt nivell d'especialització en alguns dels aspectes tractats i que participen aportant les seves opinions.

L'observació i el grup de discussió poden ser tècniques complementàries i ser utilitzades en les anomenades sales interactives (testòdroms), en les quals, a més d'observar les reaccions de l'audiència i les seves valoracions sobre els programes analitzats, permeten aprofundir en les opinions que aquests continguts susciten. Les sales interactives són petits locals de projecció en els quals es reuneix un grup d'al voltant de 50 persones a les quals se'ls demana que visionin programes o porcions d'ells, mentre són observades en les seves reaccions. La informació obtinguda a través d'aquests dos sistemes és utilitzada després en el grup de discussió i així s'aprofundeix en les diferents opinions que han aflorat.