Eixos de Desenvolupament i Equilibri Territorial a Catalunya: Logística i Desequilibris

Eixos de desenvolupament i equilibri territorial

Centres logístics i equilibri territorial

Per la seva situació geogràfica, Catalunya sempre ha estat una terra de pas entre Europa, la península Ibèrica i el nord d'Àfrica, i ha facilitat els intercanvis comercials i el trànsit de mercaderies i de persones, tant a través del corredor de l'Ebre i del corredor mediterrani, com per via marítima. Aquest fet, i també la seva forta activitat industrial, afavoreixen que Catalunya sigui un centre logístic de primer ordre en el context europeu.

Les plataformes logístiques són infraestructures fonamentals, concebudes per donar suport a l'activitat logística i de transport de mercaderies, i són, per tant, necessàries per assegurar el subministrament a la producció i al consum. Estan connectades amb una o més vies d'alta capacitat, per intentar estalviar costos i temps de transport.

La implementació física d'una plataforma logística sobre el territori té repercussions importants en molts aspectes:

• Contribueix al desenvolupament socioeconòmic.
• Actua com a instrument d'ordenació territorial.
• Permet millorar la gestió dels fluxos.
• Contribueix a la millora de les comunicacions locals.
• Ajuda a concentrar diverses empreses del sector en el territori, cosa que evita la dispersió física i afavoreix l'augment de les sinergies.

Diversitat o desequilibris territorials?

Al llarg d'aquesta unitat hem vist com les diverses activitats econòmiques es localitzen d'una manera desigual en el territori; es concentren en determinats llocs, buscant, en alguns casos, la proximitat a les matèries primeres, als mercats o als consumidors.

Els contrastos territorials es manifesten tant en el repartiment desigual de la població com en la desigual localització de les activitats econòmiques i dels serveis. Les vies de comunicació són els elements indispensables i estratègics que garanteixen la circulació dels fluxos de tota mena d'un lloc a l'altre i que permeten que un territori complex i jerarquitzat pugui funcionar de manera eficient i equilibrada.

Actualment, quan es parla d'equilibri territorial, no s'al·ludeix a un hipotètic repartiment homogeni de tots els recursos en el territori, sinó a una organització i un funcionament del territori que facin possible que els habitants d'un cert territori puguin gaudir d'un nivell de vida equiparable al dels habitants d'un altre territori, malgrat les desigualtats.