Eixos de Desenvolupament i Equilibri Territorial a Catalunya: Logística i Planificació

Eixos de Desenvolupament i Equilibri Territorial a Catalunya

Centres Logístics: Motor Econòmic i Equilibri Territorial

Per la seva situació geogràfica, Catalunya sempre ha estat una terra de pas entre Europa, la Península Ibèrica i el nord d'Àfrica, facilitant així els intercanvis comercials i el trànsit de mercaderies i de persones.

Aquest fet, juntament amb la seva forta activitat industrial, afavoreix que Catalunya sigui un centre logístic de primer ordre en el context europeu. La importància econòmica de la logística catalana es reflecteix en el valor de la seva producció econòmica, en el percentatge de les persones ocupades en el sector i en el fet que es tracta d'un recurs indispensable per al funcionament de la resta d'activitats econòmiques.

Les plataformes logístiques són infraestructures fonamentals que serveixen per donar suport a l'activitat logística i de transport de mercaderies. Per tant, són necessàries per assegurar el subministrament a la producció i al consum. Estan connectades amb una o més vies d'alta capacitat per intentar estalviar costos i temps de transport.

Una plataforma logística aporta al territori diversos aspectes importants:

• Contribueix a un desenvolupament econòmic.
• Contribueix a la millora de les comunicacions locals.
• Ajuda a concentrar en el territori diverses empreses del sector, cosa que evita la dispersió física i afavoreix l'augment de les sinergies (economies d'aglomeració).

Encara que aportin aquests aspectes positius, malauradament, també repercuteixen en l'entorn. S'han de tenir en compte els possibles efectes que puguin tenir aquestes infraestructures i les activitats que s'hi desenvolupen sobre el medi ambient (emissió de contaminants, soroll, gestió de residus, impacte sobre el paisatge...). Amb això, podem observar que tenen punts en comú amb els polígons industrials.

Diversitat o Desequilibris Territorials? El Repte de Catalunya

Com observem, les diverses activitats econòmiques es localitzen d'una manera desigual en el territori. Es concentren en determinats llocs, buscant, per exemple, la proximitat a les primeres matèries, als mercats dels consumidors, etc., així com també els avantatges que proporciona el fet d'estar al costat d'empreses del mateix sector.

Aquesta concentració, juntament amb l'heterogeneïtat fisiogràfica de Catalunya, provoca que aquesta es caracteritzi per l'existència de forts contrastos territorials. Aquests es manifesten tant en el repartiment desigual de la població com en la desigual localització de les activitats econòmiques i de serveis.

Quan es parla d'equilibri territorial, es fa referència a una organització i un funcionament del territori que facin possible que els habitants d'un cert territori puguin gaudir d'un nivell de vida equiparable als dels habitants d'un altre territori, malgrat les desigualtats territorials.

L'administració pública ha de garantir que la diversitat i els contrastos territorials no esdevinguin desequilibris socials a través de la planificació territorial. Quan parlem de planificació d'un territori, fem referència a veure quines són les mancances i buscar un mètode per solucionar-les, així com preveure quines seran les noves necessitats a fi i efecte d'aconseguir un espai més interconnectat i alhora establir connexions amb els territoris perifèrics.

La planificació territorial, la sectorial dels serveis bàsics a la comunitat i la política econòmica són els principals instruments que fan que els ciutadans i ciutadanes, independentment del seu lloc de residència i del seu treball, se sentin iguals a la resta de ciutadans i ciutadanes i que no hi hagi territoris que no es beneficiïn del progrés general.