Elogi de l'Aigua de Chillida: Anàlisi de l'Escultura Abstracta a Barcelona
Elogi de l'Aigua: Fitxa Tècnica i Context
Autor: Eduardo Chillida (1924–2002)
Any: 1985
Estil: Abstracció
Materials: Formigó i acer
Tipologia: Escultura exempta
Dimensions: 7,20 x 12 x 6,5 m
Localització: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
Eduardo Chillida: L'Escultor del Buit
Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – 2002) és considerat un dels millors escultors contemporanis. La seva obra, abstracta i molt personal, es va desenvolupar en dues fases diferenciades: una inicialment figurativa i una posteriorment abstracta (on utilitza el formigó, com en aquesta obra).
Va treballar amb gran mestria adaptant-se a les particularitats de cada material, utilitzant ferro, fusta, formigó, pedra o alabastre. També va destacar per la perfecta adaptació de les seves escultures a l’entorn, tant natural com urbà.
Característiques de l'Abstracció de Chillida
Dins de l’abstracció, l'obra de Chillida es presenta sense referents formals concrets i amb un marcat caràcter geometritzant. Les seves característiques pròpies inclouen:
- Importància de la relació entre massa i buit.
- Encreuaments i angles imprevistos que mostren simultàniament la cara interna i l'externa.
- Diversitat de materials.
- Integració de les seves escultures a l'entorn.
Anàlisi Formal de l'Escultura
Descripció i Estructura
L'obra consisteix en una gran massa de formigó formada per un cos central del qual surten quatre elements corbs que semblen quatre grans urpes. L'escultura està subjecta a les parets de la pedrera del voltant mitjançant cables d’acer. Sota la peça hi ha un llac artificial on s’enmiralla i duplica la seva imatge.
Composició i Equilibri
La composició és asimètrica i tancada. Les quatre urpes, distribuïdes de forma asimètrica, convergeixen en un mateix punt intern, atorgant un caràcter centrípet i marcadament tancat a l’escultura. També presenta multifacialitat, la qual cosa multiplica i incrementa la seva expressivitat.
Malgrat l'asimetria, la composició és força equilibrada. Chillida aconsegueix una veritable harmonia entre:
- Les línies rectes i formes geomètriques de la part superior de l’obra.
- Les línies ondulants i formes més orgàniques i expressives de les “urpes” que configuren la part inferior de la peça.
Tractament de l'Espai i el Moviment
L’aire no és només un element que limita l’espai de l’escultura, sinó que és part intrínseca de l'obra, un material més. Chillida treballa el formigó per esculpir el buit i l’espai. En suma, aquesta obra es caracteritza per un equilibri constant entre massa i espai.
La llum provoca jocs d’ombra i llum que contribueixen a incrementar l'aspecte volumètric de l’escultura. Els contrastos que presenta l'obra li confereixen un cert grau de dinamisme.
El moviment es pot analitzar en tres fases:
- Moviment real de tota l'obra en conjunt.
- Moviment vertical de descens, provocat per la força de la gravetat del pes de la matèria.
- Dos moviments consecutius:
- El primer, d’expansió horitzontal dels braços de formigó.
- L’altre, de reclusió d’aquests cap a l’espai interior, les projeccions dels quals arriben a entrecreuar-se en un únic punt central.
Significat i Interpretació: El Mite de Narcís
El significat és difícil de concretar, ja que, en ser una obra abstracta, s'aparta d'una realitat identificable i mostra només una realitat física.
No obstant això, el reflex de l’escultura a l’aigua duplica la seva existència. Pel fet que el mateix autor va relacionar aquest fenomen amb el mite grec de Narcís, podríem dir que Chillida ens presenta la seva peça com un “bell Narcís” immòbil i petrificat, intentant amb les seves articulacions capturar la imatge reflectida en l’aigua de l’estany.