Empirisme vs. Racionalisme: De Berkeley a Descartes

Empirisme

• Tabula rasa
• Experiència = coneixement
• Percepció: Impressions, sensacions i idees.

Com podem determinar el valor d'una idea? Tal com diu Berkeley, ens hem de fixar en quina impressió o conjunt d'impressions ha format aquella idea. En cas de no trobar cap impressió que constitueixi aquella idea, haurem de considerar-la com a absurda o sense sentit. Per tant, no serà considerada com a coneixement, sinó com a abstracció, anticipació o imatge.

Racionalisme

Corrent filosòfic que afirma que l'única font vàlida del coneixement és la raó (l'única que ens aporta un coneixement estable i universalment vàlid). No nega l'existència de l'experiència, però afirma que aquesta és parcial i segmentària, i no aporta un coneixement estable.

L'empirisme ens duia a un tipus de coneixement individual de coses particulars, fent gairebé impossible qualsevol fonament del coneixement científic.

Descartes (1596-1650)

Va estudiar al col·legi de La Flèche, regentat pels jesuïtes, on rep una educació basada en els ensenyaments d'Aristòtil, passats pel sedàs de Tomàs d'Aquino.

L'educació que rep Descartes és una educació escolàstica, basada en la lògica aristotèlica (defensada per tots els pensadors medievals):

• Física
• Metafísica
• Sil·logística

Tots els coneixements possibles ja van ser descrits pels savis antics; així, l'estudiós modern no pot fer altra cosa que reconèixer aquell coneixement i demostrar (sil·logísticament) la seva veracitat:

• Premissa major: Tots els humans són mortals.
• Premissa menor: Sòcrates és humà.
• Conclusió: Sòcrates és mortal.

Exemples de nous descobriments que qüestionen el model antic:

• Miquel Servet: Circulació sanguínia.
• Galileu: Heliocentrisme.
• Giordano Bruno: L'univers és infinit.

Descartes se n'adona de les limitacions del mètode de coneixement de la seva època i vol fonamentar-ne un que faci avançar el coneixement amb seguretat total, obtenint veritats inqüestionables. Amb aquesta finalitat, aplicarà un procés de negació de les proposicions que ofereixin algun tipus de dubte.