Endofenotip i beta-amiloide: bases genètiques de l'esquizofrènia i l'Alzheimer

Endofenotip

Endofenotip: "fenotip intermig" entre el genotip i la complexitat del fenotip (de la complexa simptomatologia que anomenem esquizofrènia).

• Alteracions a nivell motriu
• Alteracions cognitives
• Alteracions a nivell ocular

Gottesman fa ús de l’endofenotip, una estratègia relativament recent, per a entendre i descriure les activitats funcionals de la transmissió genètiques basades en cervell dins de les nissagues esquizofrèniques, és a dir, per conèixer les bases genètiques de l’esquizofrènia.

Entenem l’endofenotip com un "fenotip intermig", és la vulnerabilitat davant risc augmentat de patir una patologia produïda per una càrrega genètica determinada lligada a una exposició d’estímuls estressors, generalment presenten un risc genètic en malalties poligèniques, com l’esquizofrènia. El principal objectiu d‘aquesta estratègia és reduir la complexitat de la simptomatologia mitjançant estratègies de medició quantitativa per a ser estudiades en els laboratoris.

Explica la beta-amiloide

- Quin gen la codifica: APP (precursor de la proteïna beta-amiloide) és codificada per l’enzim beta-secretasa donant com a resultat la proteïna.

- Com s’origina la proteïna: proteïna beta-amiloide.

- En quina malaltia es troba acumulada: Alzheimer.

- Com actua per crear la patologia: dipòsits de plaques formades per la proteïna beta-amiloide.

La beta-amiloide (Aβ o Abeta) és un pèptid de 36-43 aminoàcids processat a partir del gen precursor de la proteïna amiloide (APP).

Els enzims actuen sobre l'APP i la tallen en fragments. Un d'ells és la beta-amiloide, proteïna implicada en la formació de les plaques senils en l'Alzheimer.

Precursor: APP (ara per ara no sabem què fa):

• Hi ha uns enzims que tallen la proteïna, cadascun dels quals reconeix un punt de tall diferent:
  • α-secretasa: no suposa cap problema.
  • β-secretasa: dóna lloc a fraccions de 42 aa (beta-amiloide) que s’acumulen formant plaques.

Hi ha mutacions en l’APP que afavoreixen que s’acumuli la beta-amiloide. També en les presenilines.

Aquestes mutacions provoquen formes familiars de la malaltia d’Alzheimer.

Hi ha, però, casos d’Alzheimer sense cap de les mutacions anteriorment esmentades.