Enric Valor i Mercè Rodoreda: Estil, llengua i psicologia

Característiques de l'obra literària d'Enric Valor

L'aportació literària d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:

• Rondalles valencianes.
• Cinc novel·les i cinc relats breus.

En els dos tipus d'obres, Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Destaca per la seva precisió, minuciositat, exactitud pel detall i pel gran domini de la llengua. Empra recursos del llenguatge oral provinents directament de la tradició popular, amb els quals el lector se sent molt identificat.

Les seves Rondalles estan compostes a partir d'un nucli narratiu de procedència oral més o menys extens i complet, en el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral i proposa uns contes cults, distints de les rondalles tradicionals.

Els relats breus no destaquen per un estil treballat sinó per la seva riquesa de llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals.

La novel·lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però és ací on Valor aboca més clarament les seves experiències bibliogràfiques i els seus coneixements de la terra. Pretén fer la crònica del període històric que va viure plasmant les seves observacions. Sense la Terra Promesa és la crònica dels primers anys del segle XX i la I Guerra Mundial; Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó són les cròniques de la Guerra Civil.

Valor hi recorre a la narració en primera persona per oferir més veraçment el material de ficció i augmentar la complicitat amb el lector. Els protagonistes són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya, el camp o la llengua. El seu espai literari és Cassana, amb la geografia, el ruralisme i l'ambient de muntanya, però l'espai i el temps no es concreten ni geogràficament ni cronològicament. Valor va obtenir moltes crítiques, majoritàriament bones, ja que es tractaven d'amics com ara Vicent Escrivà.

En resum, Enric Valor ha sabut crear un riquíssim registre literari amb el qual ha potenciat totes les habilitats expressives del llenguatge. Representa la continuïtat lingüística i literària valenciana abans i després de la Guerra Civil.

Mercè Rodoreda: Literatura i psicologia dels personatges

La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seva biografia, marcada per esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seva obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, més encara, en l'exili.

Mercè Rodoreda és la gran novel·lista de la literatura catalana moderna. La seva literatura està marcada per la guerra, que va trastocar completament la vida d'aquesta jove periodista que comença a escriure les seves primeres novel·les al voltant de 1933. El seu veritable "jo" narratiu es deixa veure en Aloma (1938), una novel·la de caràcter autobiogràfic que va republicar trenta anys més tard.

L'experiència de l'exili amplià el seu realisme literari, però aquesta dada no és suficient per a comprendre Rodoreda ni per compartir la memòria del món del qual ens parla en els seus llibres, ja que la seva obra és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

La seva novel·la més transcendent és La plaça del diamant (escrita, en part, quan estava exiliada a Ginebra), que aparentment no té res a veure amb l'exili (la protagonista forma part d'una minoria anònima que no es va exiliar), però, encara així, és el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari que va rebre Mercè Rodoreda, que va viure a Catalunya, França i Ginebra.

En els seus contes apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen vagament en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i, particularment, el monòleg interior.

Com ja hem dit abans, l'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dona sentit. La plaça del diamant va ser una opció literària que li va permetre reconstruir la memòria narrativa de la postguerra que transcorria a Barcelona. En el terreny personal, Mercè Rodoreda va alterar el concepte de família i de maternitat. En el terreny creatiu, es va permetre una gran llibertat sense pensar en l'èxit immediat.