Epicur vs. Plató: Comparativa de Filosofia Antiga

Epicur era empirista, ja que per a ell l'única cosa existent era la sensació; en canvi, Plató defensava que l'única cosa existent i dominant era la raó. Pel que fa a la concepció de la naturalesa, Epicur creia en un monisme materialista, és a dir, que tot eren àtoms i buit, defensant així el món sensible. Plató, per contra, creia en un dualisme, postulant l'existència de dos móns: el món de les idees i el món de les coses.

D'altra banda, per a Epicur l'ésser humà estava compost d'àtoms (defensava un monisme antropològic); per contra, Plató defensava un dualisme antropològic, segons el qual l'humà està compost d'ànima i cos.

Teoria del coneixement i la virtut

Epicur creia en l'empirisme, on el seu criteri de la veritat era la sensació, mentre que Plató se centrava en el racionalisme, on el criteri de la veritat eren les idees i la raó. Pel que fa a la virtut, en Epicur es caracteritza pel sentiment de plaer i dolor. D'altra banda, per a Plató, la virtut era la via per arribar a un cert coneixement a través de la dialèctica (saber argumentar, debatre...).

La visió del saber per a aquests dos filòsofs era molt contrària: Epicur argumentava que el saber estava orientat a la salvació individual, l'ataràxia, i per a Plató el saber estava orientat al poder polític.

Els quatre criteris de veritat

Els quatre criteris d'aquests dos autors eren bastant diferents, coincidint només en el raonament:

• Criteris d'Epicur: sensació, afeccions, anticipacions i raonament.
• Criteris de Plató: imaginació, creença, raonament i intuïció.

Ètica, política i l'ideal del savi

La idea del bé per a Epicur no existeix com a transcendent de l'ètica; la moral és humana i relativa, i el bé sempre va referit al plaer. En canvi, per a Plató, la idea del bé s'orienta al coneixement i l'acció, sent l'única ètica transcendent. L'ideal del savi per a Epicur és saber viure. En canvi, Plató fa servir la política i argumenta que un ha de ser just per arribar a la seva saviesa.

Per a Plató, hi havia una societat utòpica que era la salvació d'aquest tipus d'organització política i social. Per a Epicur, l'humà ha de viure amagat amb el seu grup d'amics sense relacionar-se amb ningú més; és a dir, l'humà es trobava en el context de l'imperialisme dels estats hel·lenístics.