Errors de sintaxi i ortografia: complements verbals i modernisme
Complements verbals
Atribut: complement obligatori per als verbs ser, estar i semblar. La mirada està desconcertada/
Complement directe: complement obligatori de molts verbs que expressa l’entitat sobre la qual recau l’acció: habitualment, diumenge, compra el diari. I també els pronoms febles: em, et, se, ens, us.
Complement indirecte: complement optatiu, és un sintagma que designa el destinatari de l’acció expressada. regalar un tren al seu nebot.
Complement de règim: complement obligatori que és necessari per complementar el sentit de l’oració. En Gerard s’addiccona a la creació publicitària.
Complement circumstancial: complement optatiu que aporta informació addicional (temps, lloc, manera o quantitat). L’aeronàutica es desenvolupa ràpidament.
Complement predicatiu: complement optatiu del verb que modifica el subjecte. Es troba amb ser, estar o semblar. La ciutat es veu molt extremada.
El modernisme
El modernisme: moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911, que pretenia modernitzar la cultura catalana. Hi ha dues grans tendències: esteticisme, que engloba les obres dels autors partidaris del caràcter sublim de l’art i d’un estil ple de símbols decadents, i regeneracionisme, que reflectia la preocupació pel paper de l’individu.
Diferència entre narració i descripció
La narració pot relatar fets ficticis encara que s’basin en la realitat. La descripció li dona forma més objectiva de les característiques dels objectes. La narració té una estructura textual més complexa que la descripció, ja que aquesta només pot obtenir detalls de l’objecte.
La poesia
Amb la poesia es pretén renovar la versificació i la temàtica. Es tradueixen els grans poetes europeus contemporanis i també els clàssics. El poeta modernista més destacat és Joan Maragall (1860-1911). La seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions, un important epistolari i, sobretot, poesia.
La narrativa
El conte i la novel·la viuen durant el modernisme un moment d’auge. Els narradors consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics en general, amb un llenguatge que combina expressions populars amb fórmules molt més elaborades. Alguns dels narradors més representatius són: Raimon Casellas, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès. La més destacada va ser Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. La seva obra més popular és Solitud.
El teatre
El teatre va viure un procés de modernització que es concreta en diferents aspectes: traducció d’obres clàssiques universals, representació d’obres dels autors europeus més significatius del moment, i tendències del moviment: l’esteticisme, amb el dramaturg Adrià Gual, i el regeneracionisme, amb autors com Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès i Joan Puig i Ferreter. Santiago Rusiñol (1861-1931) té una de les seves obres més conegudes, L’auca del senyor Esteve, que ell mateix va adaptar per a l’escena.
S’escriu amb b
Davant de l i r: b. Darrere de m: b. S’escriu amb v: darrere de n. Mots en què alterna amb u en xaulas de la mateixa família: blava (blau).