Escriptors Catalans: Biografies i Obres

Maria Antònia Salvà

Nascuda a Palma, va formar part, juntament amb Llorenç Riber i Miquel Ferrà, de l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica i en prosa es va dedicar a la traducció. Obres poètiques: Poesies, Espigues en flor, Cel d'horabaixa i Llunyeta de pagès. Biografia: Entre el record i l'enyorança.

Llorenç Riber

Va néixer a Campanet. Ordenat sacerdot el 1905, aquest mateix any fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari. Entusiasta del moviment catalanista, ajudà Antoni M. Alcover en l'Obra del Diccionari. Col·laborà activament a la revista literària "Mitjorn". Intervingué en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906).

Miquel Ferrà

Nascut a Palma, poeta, crític i bibliotecari, va formar part de l'Escola Mallorquina, que tenia com a mestres Joan Alcover i M. Costa i Llobrera. Hi aportaren una gran riquesa lèxica. A les Illes Balears, el moviment literari no comptà amb el suport de les forces polítiques illenques, com va passar a Catalunya, i per això no va tenir la mateixa importància cultural. L'obra poètica de Ferrà està recollida en el volum de Poesies completes.

Gabriel Alomar

Nascut a Palma, va ser un gran orador, catedràtic de llatí, crític literari, polític, polemista i poeta. Juntament amb Miquel dels Sants Oliver, l'altre gran intel·lectual de la Mallorca del principi del segle XX. Ambdós es plantegen amb fondària i alè universal els problemes del nostre país, endinsant-se en el sentit de la història. L'idealisme d'Alomar entra dins l'ideari estètic del poeta, que ell mateix qualificava de "futurista" i que va exposar en unes conferències pronunciades. Gabriel resta al marge de l'Escola Mallorquina per raons ideològiques més que per raons estètiques. Ha deixat un sol llibre: La Columna de foc.

Carles Riba

Nascut a Barcelona, va ser un hel·lenista de prestigi, professor de grec a la Universitat Autònoma de Barcelona i traductor de clàssics, antics i moderns. Va exercir un gran magisteri sobre una generació d'intel·lectuals. El Primer llibre d'Estances conté poemes d'una gran perfecció formal que mostren la influència dels simbolistes francesos i del Noucentisme. A partir del Segon llibre d'Estances, Riba s'allunya del simbolisme i evoluciona cap a un tipus de poesia abstracta i gairebé filosòfica. La seva gran obra són les Elegies de Bierville.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Va néixer a Palma i va estudiar el batxillerat a l'Institut Ramon Llull, on fou deixeble de Gabriel Alomar. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles Riba. Morí de tuberculosi al sanatori del Brull. Tot i la seva mort prematura, la seva obra va suposar una renovació i superació de l'Escola Mallorquina, tant en la ideologia com en el fet poètic. Influí en la producció poètica de Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre, Cèlia Viñas, Blai Bonet i Jaume Vidal i Alcover. La seva obra es va publicar en tres opuscles: Nou poemes, Quadern de Sonets i Imitació del foc, publicat poc després de la seva mort.

Característiques de les seves obres

• Influència del Surrealisme.
• Utilitza alguns trets de la poesia pura, derivada del Simbolisme.
• Influència de la poesia castellana de la Generació del 27.
• La línia neobarroca, tant de la tradició castellana (Góngora) com la del país (Francesc Vicent Garcia).