Tres Escriptors Catalans Clau: Fuster, Mira, Benet i Jornet
Joan Fuster
Joan Fuster va néixer a Sueca (1922-1992). Fou assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica.
Entre les seves obres destaca l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), que fou un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudià obres d'autors com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer, Josep Pla, etc. Estructurà una coherent i documentada teoria de la història dels Països Catalans.
Fou distingit amb diversos guardons, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). També fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).
Característiques del seu assaig inclouen:
- Tendència a la sentenciositat
- Ironia
- To conversacional
- Ús de cometes i cursiva
- Construccions adversatives
- Interrogacions retòriques
- Punts suspensius
- Clàusules modalitzadores
- Parèntesis cautelars
- Observacions i definicions metadiscursives
- Ús original de l'adjectivació
Utilitza un model intel·lectual crític amb poder, una inspiració per a moviments polítics (esquerres i nacionalistes, amb reivindicació cultural i lingüística), un model per a historiadors culturals posteriors i una influència clara en l'estil d'escriptors posteriors.
Joan Francesc Mira
Joan Francesc Mira és traductor i novel·lista amb una gran producció assagística, destacada als periòdics. Escriu articles de vida quotidiana amb un llenguatge literari, disposat a fer-nos reflexionar sobre allò que veiem directament o indirectament, combinant la sentimentalitat pròpia de la història viscuda i el rigor en la dissecció.
Ha investigat antropològicament el País Valencià després de formar-se a Oxford.
Als anys 60 publica Els valencians i la terra (1974). En l'etapa de maduresa intel·lectual participa en la creació de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, entre altres càrrecs importants. Després renova l'interès per la novel·la i l'assaig, a més de continuar fent antropologia, com demostra a Crítica de la nació pura o Sobre la nació dels valencians, o en articles de premsa publicats actualment a El País o El Temps.
Les seves reflexions estan marcades per la mirada atenta de l'antropòleg que esbrina els moviments i actituds socials i els paràmetres de la relació entre individu i societat per crear consciència col·lectiva, dedicat a això pel compromís amb el seu país i cultura. Demostra que la problemàtica que valencians i catalans tenim és tan diferent de la que pateixen altres pobles del món.
Josep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i Jornet començà el 1964 una nova etapa per al teatre català amb l'estrena d'Una vella, coneguda olor i, més tard, amb El retaule del flautista de Jordi Teixidor, autors que volien fer un teatre diferent.
Les seves primeres obres, emmarcades en la renovació proposada per grups, s'insereixen en el realisme històric. Aquesta base realista es va veure reformulada a través de l'experimentació formal. Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna oferia una nova proposta teatral amb diferents elements de diferents gèneres de consum.
Berenàveu a les boscos (1972) reprenia el teatre realista i assimilava la influència de Bertolt Brecht, per analitzar la realitat de la postguerra críticament. És autor de la petita classe mitjana barcelonina, perduda i desorientada envers uns somnis que l'acaben disgregant i destruint.
Això el va dur a un teatre més imaginatiu (com La desaparició de Wendy), on planteja una reflexió amb clars ressons autobiogràfics, records d'infantesa, personatges de mitologia, etc., però en un context adult. Hi planteja el conflicte entre el compromís, la realitat i la raó, per una banda, i per l'altra la por, l'evasió i la fantasia.
En El manuscrit d'Alí Bei reprèn la insatisfacció humana i el somni d'una utopia. També publica obres adreçades al públic infantil i juvenil, com Taller de fantasia, etc.