Esencia, existencia i demostració de Déu en Tomàs d'Aquino
Allò que fa que l'essència sigui un ser real és l'existència. Entre essència (matèria i forma) i existència hi ha una distinció, ja que es pot pensar què és l'home o què és qualsevol cosa sense saber si existeix.
Essència i existència estan entre si en relació de potència i acte: l'essència és potència en relació amb l'existència, i l'existència és l'actualització de l'essència. Això suposa una altra correcció al sistema d'Aristòtil, ja que no només la matèria està en potència en relació amb la forma, sinó també l'essència o conjunt de matèria i forma en relació amb l'existència. Les substàncies simples se sostrauen a la composició hilemòrfica de matèria i forma, però no a la de potència i acte. Les substàncies simples són éssers reals gràcies a l'existència.
De manera que en tots els éssers finits, materials i immaterials, l'essència es distingeix de l'existència. L'ésser finit queda definit com a essencialment contingent, la qual cosa exigeix la consideració de l'ésser necessari.
Sant Tomàs comparteix la tesi aristotèlica segons la qual res no passa de potència a acte si no és per obra d'un principi que ja està en acte. Només hi ha un ésser en què l'essència no es distingeix de l'existència: Déu. En Déu, l'essència és la seva mateixa existència; la seva essència no és potència, sinó acte pur. Déu és la causa de l'existència dels éssers finits.
Déu
1. Sentit de la demostració de l'existència de Déu
L'existència de Déu necessita demostració, ja que no és totalment evident. Sant Tomàs rebutja qualsevol prova a priori, perquè la raó, des de la seva condició finita, no pot arribar a concebre l'existència de Déu, que és infinit. L'únic camí és el de la demostració a partir de les coses sensibles o a posteriori.
2. Crítica a l'argument ontològic de Sant Anselm
Per a Sant Tomàs, la via d'accés a Déu pel sol pensament és incapaç de demostrar l'existència real de Déu. En primer lloc, no tothom entén per Déu l'ésser major que el qual no n'hi pot haver; d'altra banda, afirmar l'existència de Déu partint de la idea que se'n té encercla un pas il·legítim de l'ordre ideal al real.