Església de la Madeleine (París): Anàlisi Neoclàssica de Pierre Vignon

Església de Santa Magdalena (La Madeleine)

Documentació General i Història

Projectada inicialment per Constant d’Ivry com a església barroca tardana amb cúpula sobre planta de creu llatina, va ser modificada per l’arquitecte Pierre Vignon, tot i que Jean va afegir algunes modificacions l'any 1933.

Fitxa Tècnica Constructiva

Sistema Constructiu

• Exterior: Arquitravat.
• Interior: De volta.

Materials

Utilitza marbre i pedra com a materials bàsics.

Elements de Suport

Columnes clàssiques a l’exterior i interior, i murs a l’exterior.

Elements Sostinguts

• Exterior: Llinda i entaulament.
• Interior: Arcs de mig punt i voltes semiesfèriques.

Anàlisi Formal de l'Edifici

Espai Interior: Planta i Cobertes

Planta rectangular amb una única nau. L’interior de l’edifici està cobert amb tres cúpules semiesfèriques sobre petxines, separades per arcs de mig punt que descansen sobre columnes. Sota cada volta hi ha 4 arcs torals.

A les parets laterals, s’aixequen petits altars-edicle amb un frontó triangular i petites columnes jòniques. Es tracta d’un interior molt lluminós i la nau s’orienta cap a la zona on destaca l'escultura, força teatral, realitzada per Carlo, que representa a la Magdalena al costat d’uns àngels que l’enlairen.

Espai Exterior: Inspiració Clàssica

Vignon s’inspira en els temples romans i, per tant, trobem un exterior dominat per les següents característiques:

• Temple aixecat sobre un podi.
• Una única escala d’accés.
• Columnes d’ordre corinti.
• Entaulament amb relleus decoratius i cornisa.
• Frontó triangular amb decoració escultòrica.
• Temple perípter i octàstil.

Elements Decoratius i No Constructius

A l’exterior destaquen les escultures del frontó que formen un grup molt compacte amb la representació del Crist omnipotent envoltat dels arcàngels Gabriel i Miquel, així com la figura de Magdalena. Cal destacar que a l'interior hi ha decoració daurada dels capitells i cassetons, que contrasten amb les tonalitats blanques de columnes, arcs i parets.

Conclusió Estilística: Neoclassicisme

Es tracta d’una obra neoclàssica per les següents raons:

• Imitació de formes clàssiques.
• Simplicitat espacial i compositiva.
• Escassa ornamentació exterior.
• Adopta el model d’un temple romà (proporcions).
• Combina l’arquitectura arquitravada amb la de volta.

Interpretació i Context Històric

Funció i Encàrrec Napoleònic

El primer edifici va ser dissenyat amb la funció religiosa, com a església catòlica. Durant l'època napoleònica, l’edifici de Vignon es va convertir en un temple dedicat a la glòria de l’exèrcit francès, tornant després del període napoleònic a ser una església.

L’encàrrec sorgeix de Napoleó, que va decidir dur a terme un conjunt d’intervencions artístiques per convertir París en la capital de l’imperi que s’estava construint a través de les victòries militars franceses.

Significació i Relació amb l'Imperi Romà

• Significació: Relació directa amb l’Imperi Romà i la figura de Napoleó.
• Exaltació Imperial: Es busca la solemnitat de l’arquitectura romana per glorificar l'imperi.

Relació amb el Marc Històric (Il·lustració)

• Raó: Influència de la Il·lustració i la Revolució Francesa.
• Estil: Rebuig del Barroc i el Rococó i retorn a la puresa i simplicitat clàssiques amb un caràcter propagandístic.
• Context: Relació amb les excavacions arqueològiques del món clàssic.
• Model: Imitació d’un temple romà.
• Valor: Edifici francès i, per tant, doblement valuós des d’una visió nacionalista francesa.