Església de San Lorenzo: Arquitectura del Renaixement
Església de San Lorenzo (1421-1470)
El Renaixement
El Renaixement és un moviment artístic que es desenvolupa a Itàlia al llarg dels segles XV i XVI. Es caracteritza per la recuperació de les regles de l'art clàssic i per considerar l'ésser humà el centre de totes les coses. Arriba acompanyat de l'Humanisme i s'estén per la resta d'Europa al llarg del segle XVI. El Renaixement es divideix en Quattrocento, Cinquecento i Manierisme. Aquesta obra concretament és del Quattrocento, on el centre principal era Florència, i el seu autor és Brunelleschi, un dels arquitectes florentins més cèlebres del segle XV, encara que primer es va iniciar en l'escultura. Encara que no se li coneix activitat pictòrica, se li atribueix l'invent de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar en les seves construccions. També va introduir novetats importants en l'arquitectura civil i va crear l'arquetipus de palau florentí de planta quadrada entorn d'un pati central.
Exterior de l'església
L'exterior de l'església és relativament tosc, tot i així, el conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden veure amb claredat les diferents altures entre la nau central, les laterals i les capelles. A la part posterior sobresurt la cúpula lleugerament ogival que corona el creuer.
Interior de l'església
A l'interior, la planta de creu llatina s'articula en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis. La nau central és el doble d'alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de dues columnes d'ordre corinti que, mitjançant un entaulament fragmentat, suporten arcs de mig punt. A sobre s'hi disposa un mur on s'obren llargs finestrals que es corresponen amb l'obertura de l'arc inferior.
A les naus laterals, les capelles també s'obren a través d'arcs de mig punt, sobre els quals es disposen finestres circulars. La cobertura és solucionada mitjançant voltes bufades als laterals, i un sostre pla amb cassetons quadrats al centre. Al creuer, Brunelleschi utilitza una cúpula semiesfèrica sobre petxines, que permeten el pas del quadrat al cercle. El conjunt de l'església està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l'altar. El resultat és un interior ampli i molt lluminós gràcies a les nombroses finestres obertes a diferents altures. A l'extrem nord de la capçalera, Brunelleschi va construir la Sagristia Vella, i posteriorment Miquel Àngel edificarà a l'altre costat la Sagristia Nova com a capella funerària dels Mèdici.
Funció i influències
Com a església, San Lorenzo tenia una funció litúrgica. La simplicitat distributiva i l'ús de la geometria per ordenar l'espai estaven pensats per provocar una sensació de pau i equilibri. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d'una nova societat humanística que ha deixat enrere l'Edat Mitjana. El temple cristià de San Lorenzo és una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i les primitives esglésies paleocristianes. A més, també imita models constructius de l'arquitectura romànica i bizantina. Altres elements, com l'arc de mig punt, les columnes corínties i la distribució de les finestres, tenen un clar antecedent en el pòrtic de l'Hospital dels Innocents, construït per ell mateix. En la seva concepció general, va ser la primera església plenament renaixentista.